EQUILIBRIS

EQUILIBRIS



A l’equilibrada balança
de la mitjana d'una relació
posarem les mateixes llàgrimes,
tots dos el mateix cor.

Però, si fora de pes
l'estima, la tendresa o l'emoció;
dona, no t'equivoquis,
sense cap mena de dubte
qui va posar més
vaig ser jo.



Espock.-

Trobada

Bé aquí em teniu recitant "Llop Blau" a l’Auditori del Ajuntament de Calafell. Ha estat un dia complert, al mati hem visitat la casa on va viure Carles Barral amb un ambient força mariner i desprès de la inauguració del parc de la Sínia. Un agraïment als dos grups de poesia que s’han trobat tan el "local" el Nas de la Lluna, com el "visitant" amics de la Poesia del Casc Antic de Barcelona.

Una Abraçada a la Maica, l’Amparo, Monique, en Joan Asensi, Carme Cata, Rosa Queralt i en Joan Asbert que per cert us convida el darrer dimarts de cada mes a les 7 de la tarda al Pati Llimona on hi fa un programa de poesia. i a tants d’altres amb qui tan la meva companya com jo mateix hem mantingut l'agradable trobada poètica d'aquest dissabte.

DESGLAÇ

DESGLAÇ


Ha estat de novembre a febrer,
(justament neu pel cabell)
compartint l’hivern,
fred i el desglaç
amb un mateix estel cromat.

Des que he nascut
m’he encès d’ella
per apagar-nos plegats.

Espock.-

RONDALLA D’UNA MIXA

RONDALLA D’UNA MIXA


Quan té el buit en el seu cos
surt per fora a "donar un vol"
son biquini és pèl i és os
mentre s'apropa al revolt
fins el llac del bon repòs.

Les amigues canten rap
"guaita, marxa la ximpleta!
això de volar és un nyap
trobaràs nuvi, mixeta?
portes massa ocells al cap"

Escolta i deixa miolar
tota coherent i segura
sap molt bé, bufen en va,
segueix i amb sigil murmura:
"per res es volen mullar!"

Planxada a l’aigua, al bell centre
amb els llavis aclucats
els núvols prop del seu ventre
s'emmirallen pels costats.
Piula un ronroneig, de mentre,

bestioles amb plomall
mouen líquid al retaule.
Molt a prop d’aquell vitrall
rialles de gata maula
fugen indret cap avall.



Espock

RETINA ABSENT

RETINA ABSENT


Em trobo davant teu
foragitat pel quelcom buit
d’una impressió, tanmateix
una retina absent
velada per l’incertesa
de no donar ni rebre condol;
és aquí només
per fer-me saber clos de tu.


Espock

RAPÈ

RAPÈ


Entre l’un i l’altre
l’espai d’un poema,
un ram de lletres
bisellades amb lluentor d’alpaca,
radiografia aliena d’un mal de cor;
plor del nou nat
dins bressol d’ulls.

Trontollen glàndules i pupil·les
davant el conjur del plaer;
un esternut com a llàgrima
exprimida en humitegí l’ànima.

Què en sabem d’ella?
si resulta farcida d’emocions.
Demà de què me’n constiparé?


Espock

TRES DONES

TRES DONES



Bona mar, sirena aimada
espill fet d’aigua lluent
solcant sobre, platejada
farta d’estar al firmament,
cau lluna a xarxa parada;
per ballar molt tendrament.

Dones: l’una enamorada
l’altre n’és la complaent.
Plorosa nit, trasbalsada
no vol mirar ni un moment
per no aigualir l’abraçada
al seu estel més fulgent.



Espock