tag:blogger.com,1999:blog-267254202024-03-07T12:38:43.991+01:00espock >>poesia en català<<La poesia no és tan allò que es llegeix sinó quelcom que es percep.Unknownnoreply@blogger.comBlogger166125tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-56716759438647685612012-05-25T11:01:00.000+02:002012-05-27T00:11:11.147+02:00TEMPS DE CAMINAR<div align="center"><br /><strong>TEMPS DE CAMINAR</strong><br />.</div><div align="center"></div><div align="center"><br />Els camins són fets de temps </div><div align="center">i de passes sense espera </div><div align="center">ambdós, els hem de creuar<br />pelegrins com minuteres.</div><p align="center">.</p><div align="center">Si transites algun cop </div><div align="center">d’entre dues primaveres,</div><div align="center">tria la que és letargia</div><div align="center">reposada en un divendres. </div><div align="center">.</div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center">Et florirà en un moment </div><div align="center">just des la primera senda</div><div align="center">oberta al març juganer</div><div align="center">fins cobreixi la ginesta. </div><p align="center">.</p><div align="center">Hi trobaràs, potser encara </div><div align="center">petjades de meva empremta; </div><div align="center">van quedar-se, en són els brots</div><div align="center">d’un estim brollat prou tendre. </div><p align="center">.</p><div align="center">Els camins són fets de temps </div><div align="center">quan no tenen volta enrera,</div><div align="center">ens transcorren al seu pas </div><div align="center">pel bell mig, lluny de voreres.</div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center">.</div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"><strong>Joan Ubach</strong> (Espock.-) </div>Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-1148682357080923202011-08-27T00:21:00.000+02:002011-09-08T22:44:11.482+02:00DIÀLEG D’UN INSOMNI<div align="left"><a href="http://photos1.blogger.com/blogger/1730/2800/1600/rm3_sunset_bed.jpg"></a><br /><strong>DIÀLEG D’UN INSOMNI</strong> <p align="right"><a href="http://photos1.blogger.com/blogger/1730/2800/1600/rm3_sunset_bed.0.jpg"><img style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 166px; CURSOR: hand; HEIGHT: 1041px" height="252" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/1730/2800/320/rm3_sunset_bed.0.jpg" width="240" border="0" /></a></p><br /><br />Tinc ganes d’estimar-te <p align="right"><a href="http://photos1.blogger.com/blogger/1730/2800/1600/rm3_sunset_bed.0.jpg"></a></p><br />ho sento, però la inquietud<br />pren de mi la impulsivitat, <p align="right"><a href="http://photos1.blogger.com/blogger/1730/2800/1600/rm3_sunset_bed.0.jpg"></a></p><br />i el sincerar-me acapara,<br />em deixa mig endormiscat<br />per tu i<br />l’agulla de la balança <p align="right"><a href="http://photos1.blogger.com/blogger/1730/2800/1600/rm3_sunset_bed.0.jpg"></a></p><p align="right"><a href="http://photos1.blogger.com/blogger/1730/2800/1600/rm3_sunset_bed.0.jpg"></a></p><br />entre l’egoisme del voler<br />i la timidesa de no molestar-te.</div><div align="left"><p align="right"><a href="http://photos1.blogger.com/blogger/1730/2800/1600/rm3_sunset_bed.0.jpg"></a></p><br />Em barallo amb la por<br />al teu silenci<br />(em pot i em calla)<br />A retrobar-te amb ta parpella clocada,<br />fen-te dormir, meva nineta </div><p align="right"><a href="http://photos1.blogger.com/blogger/1730/2800/1600/rm3_sunset_bed.0.jpg"></a></p><div align="left"></div><p align="right"><a href="http://photos1.blogger.com/blogger/1730/2800/1600/rm3_sunset_bed.0.jpg"></a></p><div align="left"><br />acotxant-te del fred que mai tindràs<br />doncs oberta et cobreixo amb ma mirada.</div><div align="left"><br />Tinc ganes de tornar t’ho a dir,<br />són tan sols dues paraules,<br />tindré temps de recordar t’ho<br />...n’arribaran a ser tantes!<br />Potser hagués estat millor<br />no haver-te aimat mai<br />per estimar-te, per primer cop ara.</div><div align="left"><br />Rosego digerint amb serenor<br />la gelosia al teu somni diferent,<br />jo en tinc l’ús de fruit d’un<br />...tu sempre en viuràs un altre.</div><div align="left"><br />Se m’escapa un gemec involuntari,<br />el desig del meu respirar, et llama.<br />T’hi despertat? </div><div align="left">-No, veig dorms encara –<br />Shhhhhh ! (en veu baixa)<br />no et vull raptar del teu somni,<br />però certament, en tindria ganes.<br /><br /><br /><strong>espock</strong> .-</div>Unknownnoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-88789304880515270692011-08-01T22:20:00.000+02:002011-08-03T22:42:02.418+02:00PLUGIMPLUGIM<br /><br />Per si no t’ho recorden prou<br />o et cobrís un ombra<br />de poca fe en tu mateix.<br />Quan la teva imatge flou,<br />el fred et nombra<br />i aquell esperitar ennegreix.<br /><br />Tens ulls que donen a abril<br />plugim de llàgrima sincera<br />ten valors vorejant mil;<br />i no te’ls creus, punyetera!<br /><br />I per si t’ho diuen poc<br />ta bellesa és floranera<br />no reguis més, no queda lloc<br />per brotar més primavera.<br /><br />Joan Ubach (Espock)Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-21368723121358217012011-05-30T22:33:00.000+02:002011-05-13T21:50:56.925+02:00FULLARACA<div align="center"><br />FULLARACA</div><div align="center"><br />Tinc gust del teu nom al llavi<br />és talment un petó constant<br />jeu a sobre, s’hi amolla tant;<br />ni ell ni jo volem mai s’acabi.</div><div align="center"><br /></div><div align="center">-ooOoo-</div><div align="center"><br /></div><div align="center">Un cop despert dins el teu ventre<br />allà al fons en va quedar la son,<br />ara a diari rodolo el món.<br />Esperant veure’t, no dormo mentre.</div><div align="center"><br /></div><div align="center">-ooOoo-</div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center">Emblanquinades t’he pintat les urpes<br />amb elles m’esgarrapares el pensament,<br />les nits en blanc tenen les culpes<br />de pensar amb tu prou constantment.</div><div align="center"><br /></div><div align="center">-ooOoo-</div><div align="center"><br /></div><div align="center">Sóc el rapsode del teu nom<br />per estar poema d’un verb tot sol.<br />Què m’ha passat? diguem tu com<br />es pot trobar vers en aquest consol.</div><div align="center"><br /></div><div align="center">-ooOoo-</div><div align="center"><br /></div><div align="center">Tinc que contar-te un secret,<br />l’he sentit del propi cor,<br />si mai bategués un buf discret<br />seria esglai d'un sospir d’amor.</div><div align="center"></div><div align="center"><br /></div><div align="center">Joan Ubach (Espock)</div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-1154971319778732172011-02-01T19:20:00.001+01:002011-02-16T23:12:11.904+01:00QUATRE DE CINCQUATRE DE CINC<br /><br />Amunt!, s’ha d'anar enlaire,<br />construint rajola humana<br />entre la terra i el vent,<br />hem d'abraçar, besant l'aire,<br />punxant el Déu firmament.<br /><br />Amunt!, s'ha d'alçar la vista,<br />el núvol és una cresta<br />no assolida per ningú,<br />fem cim, posant l'anxaneta;<br />de camp base, tots amb tu.<br /><br />Puja esperit!, pren alçada<br />veient l'oneig del castell,<br />batec d'una viva estaca;<br />de pal, la sàvia en vermell,<br />senyera, l'estel.lat cel.<br /><br />Amunt!, llevat de miracles,<br />desafiant el pes, ben ferms.<br />Si el pilar es tornés dansa<br />fora la millor sardana,<br />que carregada, ...desfem.<br /><br />espock.-Unknownnoreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-1151473110599850162010-12-28T07:32:00.000+01:002011-01-28T21:57:00.987+01:00CANVIAR EL MÓN<strong>CANVIAR EL MÓN</strong><br /><br />Vaig voler canviar la vida...<br />em van dir que no podia:<br />"tot ha de romandre així<br />quan siguis gran algun dia"<br />la solució per callar-me<br />era fer-me canviar a mi.<br /><br />Ferm, decidí créixer,<br />em va costar un munt d’anys;<br />un cop vist tot des de dalt<br />...de més amunt<br />em donaren a entendre<br />"el millor es ser infant"<br />Torno a posar-me a la cua,<br />quan ja em tocava el torn<br />varen dir que no podia,<br />...i jo volia canviar el món.<br /><br />No tinc dret a cap sostre<br />tots som nats com a indigents<br />per pagar-me el llit<br />calen tres plats i de postre<br />tres somnis per cada nit<br />però només me’n toca un,<br />els demano a qui sap on<br />em diuen que no podia<br />jo volia canviar el món...<br /><br />Ara ja adulta la lluita<br />- els savis, ferits de ser vells -<br />quan el meu fill em pregunta,<br />(veien t'el defugir de mi)<br />amb un nus de veu a boca<br />penso "ell tampoc podrà"<br />Però dins meu una rebel·lia,<br />adormida com en tothom<br />desperta dient-li "endavant, tira!<br />ara ens toca canviar el món".<br /><br /><strong>espock.</strong>Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-89820302533085355622010-12-03T07:06:00.005+01:002010-12-03T07:12:02.576+01:00PÈNDOLPÈNDOL<br /><br />Trenta-dos,<br />trenta-u,<br />cada any és el pas d'un pèndol.<br />Només m'en queden trenta,<br />vint-i-nou...<br /><br /><br />EspockUnknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-63840310671074226812010-11-01T23:46:00.000+01:002010-11-05T21:38:32.329+01:00A CADA PLEC DEL MEU CORA CADA PLEC DEL MEU COR<br /><br />Tinc en mi la teva olor<br />la llençada amb tendresa<br />el perfum porta el nom<br />del vestit de ta nuesa.<br /><br />Em transporta per els cims<br />i les valls d’una deessa<br />entra en mi sense permís<br />quan m’ofega la tristesa<br />a cada plec del meu cor.<br /><br />Espock.-Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-52442678317717208592010-10-04T11:17:00.002+02:002010-10-08T23:04:35.771+02:00VOLUNTATSNo penso morir de dia<br />perquè vull, em mati un somni.<br />Si assassins són els amors<br />sies tu doncs qui m'adormiUnknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-31179261036810362972010-09-12T21:52:00.000+02:002010-09-13T21:37:01.644+02:00PASSEJANT EL MARPASSEJANT EL MAR<br /><br /><br />Passejant sa falda el mar<br />em va prendre les petjades<br />un rapte no va ser, car<br />n’eren passes regalades.<br /><br />Begué un tast d’esperit de mi<br />enxubant la meva imatge.<br />Jo, un tram del seu onatge<br />mentre gaudia el camí.<br /><br />Tots dos d’entre conversa<br />amb paraules ben salades<br />ell junt a mi, i jo viceversa<br />les mullàvem emblavades.<br /><br />Passejant sa falda el mar<br />em va prendre les petjades<br />haver-les perdut tan fa<br />totes elles n’eren blaves<br /><br /><br />Joan Ubach (Espock)Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-1158172187230375442010-06-18T20:27:00.000+02:002010-06-15T23:29:57.754+02:00LLOP BLAU<div align="center"><br /><strong>LLOP BLAU<br /></strong><br /><br /><br />Te cor blau amb gust de sal<br />li surfeija per la vena<br />el rebuf d’una sirena,<br />remolí pel vell cabal.</div><div align="center"><br />El mar es el gris bassal<br />i la tristor qui l’emplena,<br />líquids de cap altre mena<br />poden guarir d’aquest mal.</div><div align="center"><br />Per orella, un cabrestant<br />nat pel cop d’una galerna<br />cursa el silenci a llevant.</div><div align="center"><br />El seu dia, una llanterna,<br />l’il·lumina pendulant<br />entre laments de quaderna.<br /><br /><br /><br /><strong>Espock.-</strong> </div>Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-53239517307660361702010-04-20T13:35:00.000+02:002010-04-20T21:45:52.663+02:00GALTERESGALTERES<br /><br />He gosat diagnostica’ls-hi galteres<br />encara em puguin portar a la ruïna<br />per emular ser metge i medicina<br />tot dirigint expressions tan rastreres.<br /><br />I és que em treu massa de pollegueres<br />el polític que no fa camí ni camina<br />endormiscat des la primera l’alzina<br />abonada pels miopics sense ulleres.<br /><br />Baralleu-se amb tot sentiment i cor<br />sabeu molt bé que us convé, doncs només<br />la fi és de no posar-se mai d’acord.<br /><br />Sóc un home eficaç i compromès<br />prou sé que el meu vot és el seu tresor<br />i per a mi son fets els que fan pes.<br /><br /><br />Joan Ubach (Espock)Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-45491607738045863062009-07-27T01:21:00.000+02:002010-02-24T22:32:30.353+01:00M'ENAMOREN ELS POETESM’ENAMOREN ELS POETES<br /><br />M’enamoren els poetes.<br />Bé, el que diuen vull dir,<br />això de posar etiquetes<br />cadascú en té lliure albir:<br />Tan senyors com senyoretes,<br />va millor expressar-ho així?<br /><br />Detesten morir quasi mai<br />no són fets de carn ni d’os<br />jo també ho seria, rai!:<br />lluny la pell i fora el cos<br />i au vinga poemes ...carai!<br /><br />Es nega lo Verdaguer<br />a donar-se extremunció<br />i escriu amb tinta d’acer<br />perquè el forgin en cançó<br /><br />Aquí la roba de dol<br />la vesteix ell i cap altre<br />des de dalt, tal un miracle<br />apareix en Martí i Pol.<br /><br />Atrevida i tota mona<br />amb cert xiuxiueig vocal<br />Maria Mercè Marçal<br />molt contenta d’estar dona.<br /><br />Des el cementiri, Espriu<br />el sento esclatar amb rialla<br />em vol dir encara es viu<br />tot i de pols, ell no calla.<br /><br />Ve del limbe amb molt delit<br />porta una rosa als seus llavis<br />en Salvat Papaseït<br />el coneixen cecs i savis.<br /><br />Un cop fora amb molt treball<br />al mateix nivell de cella<br />escolto el seny a l’orella<br />sols me’l donà en Maragall.<br /><br />EspockUnknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-1145705581177290082009-06-18T13:29:00.000+02:002009-12-11T21:51:34.864+01:00NÀUFRAG<p align="left"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 126px; CURSOR: hand; HEIGHT: 150px; TEXT-ALIGN: center" height="150" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/1730/2800/400/ico-naufr.jpg" width="343" border="0" /></p><div align="center"><br /><strong>NÀUFRAG<br /></strong><br /><br />No s’acaba el meu amor,<br />no sé pas el perquè<br />s’extravia vida endins<br />cap on l’enfonsa el destí<br />dins ses aigües més braves<br />...pot ser són fetes de tu<br />o de temps, si fora mel.</div><div align="center"><br />No puc retornar l’enyor a platja<br />mai he estat pilot ni timó,<br />no en sé de girar barques<br />quan l’oceà és qui em pren<br />o la pesca és sempre a xarxa.</div><div align="center"><br />Ja sé perquè no s’ofega l’amor,<br />no és roc per estar enfonsat<br />és blanc muntat en valls d’aigua.<br />És el reflexa de mi,<br />el més pur d’un nàufrag,<br />nadant les teves onades.<br /><br /><strong>Espock</strong> </div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-91216303770060945922009-06-17T23:46:00.001+02:002009-06-17T23:48:57.274+02:00PRESENTACiÓPRESENTACIÓ<br /><br />Qui sap que sóc i no que semblo,<br />entre les vestidures<br />del que vull aparentar.<br /><br />Qui sap a quin mot contesto<br />i amb d’altre resto<br />convenientment determinat.<br /><br />Per quins set sants em titllen<br />d’intitllable; i pel casual<br />allò a comparar-me o rebutjar.<br /><br />Qui sàpiga que em revolta,<br />m’explicarà perquè em calma<br />la senzillesa d’una complexitat.<br /><br />Tan mateix immers en el contradictori,<br />continuaré prou bèstia<br />i profundament humà.<br /><br />Joan Ubach (Espock)Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-1153948042650778732009-06-17T23:05:00.000+02:002010-06-15T23:28:15.338+02:00OLOR<div align="right"><strong>OLOR<br /></strong><br />Escrita la teva olor<br />encara a la meva pell,<br />llàstima no haver estat un poema<br />...o potser si?<br /><br /><strong>espock.-</strong></div>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-81353259110153208832009-05-04T19:32:00.003+02:002009-05-04T19:37:32.637+02:00DE PECATSDE PECATS<br /><br /><br />He tingut temps a la vida<br />de conèixer molta gent<br />alguna m'ha estat feta a mida<br />d'altre, ni la tinc present<br />engreixant allà on s'oblida.<br /><br />Però de sobte em ve al cap<br />una paraula, un somriure<br />una cançó ha reparat<br />el record que ja vaig viure<br />a propòsit d'amistat.<br /><br />Llavors, em poso en el cos<br />(continent de tal jornada)<br />desenterro aquell vell os<br />després d'una rossegada<br />cobert de destemps, sigilós,<br />me'l guardo per altre vegada.<br /><br />Retorno al avui només<br />per seguir part d'aquest ban<br />els llocs, són fets del mai més<br />i els amics se'n van anant.<br />Lliures de mi, no han comés<br />el pecat de fer-se gran.<br /><br /><br />Joan Ubach (Espock)Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-45228434118236012342009-05-01T20:34:00.003+02:002009-05-01T22:20:54.535+02:00"LIDIA"“LIDIA”<br /><br />Un bram com de cent mil pseudodimonis<br />clamaven dos-cents angelets a plaça<br />contra un animal, eren amenaça;<br />criminals de suborn i testimonis.<br /><br />Per esvair malentesos prou erronis,<br />picaven brau a fons, mascle de raça,<br />i un mal destre, amb tanta poca traça.<br />No va estar-li dels dies més idonis.<br /><br />Crec la reencarnació, sóc monosavi<br />cada torero mort, toro és de “lídia”,<br />no passegen pel limbe amb cabriolé.<br /><br />Els tocarà patir quan tot s’acabi<br />Doncs qui amb justícia regenta alcaidia<br />té la “corrida” lligada i “olé”<br /><br />Joan Ubach (Espock)Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-57648737956316200502009-04-20T09:54:00.000+02:002009-04-20T09:56:13.654+02:00PENSAVA QUE M’ESTIMAVESPENSAVA QUE M’ESTIMAVES<br /><br /><br />Pensava, ens estimàvem<br />jugant al joc de l’engany,<br />deies molt t’importava<br />jo, “ets d’allò més gran”<br />fèiem veure el sentiment<br />bé com rondalla bé cant.<br /><br />Ara desprès d’aquells mesos<br />quan les mentires se’n van<br />veig ambdós coneixíem<br />de l’amor el seu parany,<br />preveiem d’aquells deliris<br />poc de cor i molta sang.<br /><br />No se d’on sorgir l’entesa<br />d’un plural o singular.<br />A bon moment de lucidesa<br />no ha costat oblidar.<br /><br /> Joan Ubach (Espock)Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-48603987015724033672009-04-01T09:09:00.009+02:002009-04-02T09:43:09.780+02:00IMPUNTUALITATIMPUNTUALITAT<br /><br />Per esdevenir puntual<br />no fa falta cap rellotge<br />ni altre mena de col·lotge<br />per justificar un ritual.<br /><br />És un afer prou gestual<br />irrespectuós i ferotge<br />a qui, com a paradoxa,<br />tens en espera habitual.<br /><br />Diu bastant de la persona<br />si reincideix constantment<br />o ho fa a causa motivada.<br /><br />Tothom te una mala estona<br />però en reiterat moment<br />l'amistat és bufetada.<br /><br /><br />Joan UbachUnknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-18792973954233444142009-03-23T23:42:00.000+01:002009-03-23T23:44:09.874+01:00BENVINGUTSDeixant enrere aquells que escrivien a ploma i tinter, amb els ulls cremats per la tènue llum d’una llàntia d’oli, dels qui m’agradaria destacar avui, el seu romanticisme. Qui trencava orella i dit, tot repicant sobre diabòlics artefactes que en deien maquines d’escriure. No fa pas tant, no em mireu amb aquestes cares, tots tenim una edat i alguna Olivetti perduda al lloc més empolsat de les golfes. Us en recordeu?<br />Rebutjant inclòs els propis fulls. Sigueu benvinguts, poetes del segle vint-i-un. Benaventurats els vostres teclats “Made in China”, els nous cafès de tertúlia, ara batejats com a Blocs, Xats i Messenguers, amb setmanaris, pamflets i revistes, per l’art de vareta moderna esdevingudes electròniques. I aquestes biblioteques portàtils anomenades (amb no sé quin idioma forani) Drive-pens.<br /><br />Bentrobades les xarxes que ens fan el món tan petit i més lliure, que ens donen amb facilitat coneixences interessants; de tan en tan emprenyades per les connexions i empenyen, des la comoditat de casa, a viatjar amb la escriptura, la imaginació i la imatge, tot intercanviant, comunicant-nos amb autors de qualsevol llengua a qualsevol indret planetari.<br /><br />Una felicitació per les iniciatives, les plataformes, les comunitats, les trobades (ja sé, ara en dieu quedades) Doncs ajuden a coordinar-nos tot solets, sense tutoratges ni interessos empresarials.<br /><br />La poesia agraeix poder traslladar el bon ofici dels avantpassats, besavis d’una mateixa família; equivocadament titllats de poetes, de fet tindríem que dir’s-hi mestres.<br /> La llengua pròpia també ens agraeix aquestes petites espurnes que ajuden a voleiar la seva flama amb embranzida.<br /><br />Sigueu benvinguts ciberpoetes de la poetosfera. Som cultura, som poesia, som futur. Hauran de comptar per força amb nosaltres. Tenim molt a dir, hi ha molta feina a fer.<br /><br />gràcies.Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-15319446491639539582009-03-16T10:38:00.001+01:002009-03-16T10:40:12.839+01:00METODOLOGIA (La Llavor)METODOLOGIA<br /><br />La Llavor<br /><br />Abans de començar un poema cal buscar idees sobre el tema en qüestió (imaginació)<br />Maneres d’obtenir idees:<br /><br /> Provocades des d’una emoció: Des d’un canvi d’impressions o coneixença amb una persona, que m’extreu un concepte i em va tibant del fil de lletres.<br /> <br /> Un estat d'ànim o impressió: la contemplació d’una glòria natural en el determinat moment que m’ajuda a la assimilació i posterior reflexa en paraules.<br /><br /> A partir de la transformació o adequació d’una frase que hi escoltat quedant aquesta tant tergiversada que de per si sola és una idea a explorar.<br /><br /> Ganes de dir quelcom: la fluides d’allò que imperativament haig de dir o potser t’autodius en veu alta.<br /><br /> Des d’un concepte dormit o situació personal d’una vivència actual o anterior en letargia durant el temps.<br /><br /> Per inspiració aliena al llegir o interpretar allò que un determinat escriptor no volia dir.<br /><br /> Per provocació: (tot s'hi val) “haig d’escriure un poema i l’haig d’escriure ara i aquí”<br /><br /> Mitjançant trampes cançons domino molt malament l’anglès d’una frase puc interpretar una o dues paraules, per això quan escolto una cançó en un idioma estranger, no sé ben bé que vol dir i faig les cabòries suficients per fer-me una interpretació a partir de tres o quatre paraules que crec he esbrinat, al final sempre resulta diferent el que diu amb el que pensava o volia que digués.<br /><br /> Com ho diria un o altre. Si jo fos... Martí i Pol com ho diria?<br /><br /> Maquina de idees. Vaig realitzar un programa en exel (que tinc oblidat no sé on) fent una barreja de paraules que produïa al meu endins una mescla de conceptes que al mateix temps i en determinats moments em direccionaba cap la materialització d’un projecte.<br /> <br /> Joan Ubach<br /><br /> Proper escrit: Manera de plasmar-lesUnknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-2765825584962676082009-03-13T17:44:00.000+01:002009-03-13T17:45:41.529+01:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9NUT-rdV9C86gTntsQFHrxkrNATdMV6hybYSadSVZhCAi-xiZN4CFyRScNHuWgPn9O9ggIalXAJWbcUR_k7vSvPUvY_MvHWjrmbT5nP-VDgYJVe_7kkzU-JJqbGKd3lYfyvyq/s1600-h/poster+poemsblogs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5312714429911739090" style="WIDTH: 142px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9NUT-rdV9C86gTntsQFHrxkrNATdMV6hybYSadSVZhCAi-xiZN4CFyRScNHuWgPn9O9ggIalXAJWbcUR_k7vSvPUvY_MvHWjrmbT5nP-VDgYJVe_7kkzU-JJqbGKd3lYfyvyq/s400/poster+poemsblogs.jpg" border="0" /></a><br /><div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-9870496481908129612009-02-24T14:27:00.000+01:002012-08-05T16:51:04.531+02:00ENTRE TU I JOENTRE TU I JO<br /><br /><br />Tan fa qui l'hagi creat,<br />la voluntat d'oblid<br />o la manca d'intencions.<br />La distància te la mateixa longitud<br />per l'un i l'altre.<br /><br /><br />Joan Ubach (Espock)Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26725420.post-57432031496119574322009-02-13T14:16:00.001+01:002009-02-15T21:37:11.721+01:00COMPLICITATSParlem de complicitats<br /><br />Tot i tenir-ne la oportunitat, els meus principis són reticents a posar publicitat al bloc, crec que d’alguna manera existeix una certa complicitat autor/lector i aquesta queda trencada pel propi interès. Tot i set conscient que un dia o altre tindré que claudicar, donat que no hi ha empresa de connexió a xarxa que em faci cap mena de descompte per estar creador i abocar la feina de prou hores a un lloc que en fan negoci. Menys encara les empreses que faciliten el propi lloc on fer-ho. La pela és la pela, si vostè te suficient quòrum li posem publicitat, i guanyarà diners amb ella . Amb aquesta premissa, abocaré al presumpte lector a una situació d’indefensió, si li interessa A passi abans per B, o en tot cas arrossegui aquesta masa de lectors d’una manera messiànica, estimbant-la cap allà on no vol anar.<br /><br />Ara per ara no tinc prous bemolls, ofereixo gratuïtament, perquè sent realista tampoc tinc cap altre opció. Es a dir que pel sol fet d’ofrenar quelcom manufacturat pago diners i indirectament en guanyen d’altres que no hi tenen res a veure.<br /><br />El meu objectiu no és prioritariament atresorar, sinó mostrar un contingut, per això penso que el que em pugin donar ara per ara no em compensa les visites que tinc. Anem tots en el mateix vaixell espero ningú naufragui.<br /><br />Català/castellà, si escrigués en castellà, (que també ho faig i m’inciten a publicar) multiplicaria per cent les entrades de bloc per quelcom tan minoritari com és la poesia però tanmateix, on radica la llibertat? Serè més ric perquè em llegeixi més gent? o serè més ric perquè em llegeixi la gent que jo vull.<br /><br />Jo he triat aquesta segona opció.<br /><br />Joan.-Unknownnoreply@blogger.com1