EDELWEISS

EDELWEISS

Em perdo, junt la llum
endinsada cap el no res,
fent encara més profunda de negror
la gola d’un mal son.

...Amb el fred acalorat
arrossegant-me a més,
on em descobreixo
no ser fruit d'edelweiss,
- l'estim de neu a l’hivern -

...En el fàcil camí,
regal embolicat del teu cos
destrenat dels nostres braços,
que té en tu l'arrel
en mi el destí.

No saber per quin orient
matina la meva ombra
em perd,

em perdo.
Em perdones?

Espock.-