dilluns, de juliol 27, 2009

M'ENAMOREN ELS POETES

M’ENAMOREN ELS POETES

M’enamoren els poetes.
Bé, el que diuen vull dir,
això de posar etiquetes
cadascú en té lliure albir:
Tan senyors com senyoretes,
va millor expressar-ho així?

Detesten morir quasi mai
no són fets de carn ni d’os
jo també ho seria, rai!:
lluny la pell i fora el cos
i au vinga poemes ...carai!

Es nega lo Verdaguer
a donar-se extremunció
i escriu amb tinta d’acer
perquè el forgin en cançó

Aquí la roba de dol
la vesteix ell i cap altre
des de dalt, tal un miracle
apareix en Martí i Pol.

Atrevida i tota mona
amb cert xiuxiueig vocal
Maria Mercè Marçal
molt contenta d’estar dona.

Des el cementiri, Espriu
el sento esclatar amb rialla
em vol dir encara es viu
tot i de pols, ell no calla.

Ve del limbe amb molt delit
porta una rosa als seus llavis
en Salvat Papaseït
el coneixen cecs i savis.

Un cop fora amb molt treball
al mateix nivell de cella
escolto el seny a l’orella
sols me’l donà en Maragall.

Espock

dijous, de juny 18, 2009

NÀUFRAG


NÀUFRAG


No s’acaba el meu amor,
no sé pas el perquè
s’extravia vida endins
cap on l’enfonsa el destí
dins ses aigües més braves
...pot ser són fetes de tu
o de temps, si fora mel.

No puc retornar l’enyor a platja
mai he estat pilot ni timó,
no en sé de girar barques
quan l’oceà és qui em pren
o la pesca és sempre a xarxa.

Ja sé perquè no s’ofega l’amor,
no és roc per estar enfonsat
és blanc muntat en valls d’aigua.
És el reflexa de mi,
el més pur d’un nàufrag,
nadant les teves onades.

Espock

dimecres, de juny 17, 2009

PRESENTACiÓ

PRESENTACIÓ

Qui sap que sóc i no que semblo,
entre les vestidures
del que vull aparentar.

Qui sap a quin mot contesto
i amb d’altre resto
convenientment determinat.

Per quins set sants em titllen
d’intitllable; i pel casual
allò a comparar-me o rebutjar.

Qui sàpiga que em revolta,
m’explicarà perquè em calma
la senzillesa d’una complexitat.

Tan mateix immers en el contradictori,
continuaré prou bèstia
i profundament humà.

Joan Ubach (Espock)

OLOR

OLOR

Escrita la teva olor
encara a la meva pell,
llàstima no haver estat un poema
...o potser si?

espock.-

dilluns, de maig 04, 2009

DE PECATS

DE PECATS


He tingut temps a la vida
de conèixer molta gent
alguna m'ha estat feta a mida
d'altre, ni la tinc present
engreixant allà on s'oblida.

Però de sobte em ve al cap
una paraula, un somriure
una cançó ha reparat
el record que ja vaig viure
a propòsit d'amistat.

Llavors, em poso en el cos
(continent de tal jornada)
desenterro aquell vell os
després d'una rossegada
cobert de destemps, sigilós,
me'l guardo per altre vegada.

Retorno al avui només
per seguir part d'aquest ban
els llocs, són fets del mai més
i els amics se'n van anant.
Lliures de mi, no han comés
el pecat de fer-se gran.


Joan Ubach (Espock)

divendres, de maig 01, 2009

"LIDIA"

“LIDIA”

Un bram com de cent mil pseudodimonis
clamaven dos-cents angelets a plaça
contra un animal, eren amenaça;
criminals de suborn i testimonis.

Per esvair malentesos prou erronis,
picaven brau a fons, mascle de raça,
i un mal destre, amb tanta poca traça.
No va estar-li dels dies més idonis.

Crec la reencarnació, sóc monosavi
cada torero mort, toro és de “lídia”,
no passegen pel limbe amb cabriolé.

Els tocarà patir quan tot s’acabi
Doncs qui amb justícia regenta alcaidia
té la “corrida” lligada i “olé”

Joan Ubach (Espock)

dilluns, d’abril 20, 2009

PENSAVA QUE M’ESTIMAVES

PENSAVA QUE M’ESTIMAVES


Pensava, ens estimàvem
jugant al joc de l’engany,
deies molt t’importava
jo, “ets d’allò més gran”
fèiem veure el sentiment
bé com rondalla bé cant.

Ara desprès d’aquells mesos
quan les mentires se’n van
veig ambdós coneixíem
de l’amor el seu parany,
preveiem d’aquells deliris
poc de cor i molta sang.

No se d’on sorgir l’entesa
d’un plural o singular.
A bon moment de lucidesa
no ha costat oblidar.

Joan Ubach (Espock)

dimecres, d’abril 01, 2009

IMPUNTUALITAT

IMPUNTUALITAT

Per esdevenir puntual
no fa falta cap rellotge
ni altre mena de col·lotge
per justificar un ritual.

És un afer prou gestual
irrespectuós i ferotge
a qui, com a paradoxa,
tens en espera habitual.

Diu bastant de la persona
si reincideix constantment
o ho fa a causa motivada.

Tothom te una mala estona
però en reiterat moment
l'amistat és bufetada.


Joan Ubach

dilluns, de març 23, 2009

BENVINGUTS

Deixant enrere aquells que escrivien a ploma i tinter, amb els ulls cremats per la tènue llum d’una llàntia d’oli, dels qui m’agradaria destacar avui, el seu romanticisme. Qui trencava orella i dit, tot repicant sobre diabòlics artefactes que en deien maquines d’escriure. No fa pas tant, no em mireu amb aquestes cares, tots tenim una edat i alguna Olivetti perduda al lloc més empolsat de les golfes. Us en recordeu?
Rebutjant inclòs els propis fulls. Sigueu benvinguts, poetes del segle vint-i-un. Benaventurats els vostres teclats “Made in China”, els nous cafès de tertúlia, ara batejats com a Blocs, Xats i Messenguers, amb setmanaris, pamflets i revistes, per l’art de vareta moderna esdevingudes electròniques. I aquestes biblioteques portàtils anomenades (amb no sé quin idioma forani) Drive-pens.

Bentrobades les xarxes que ens fan el món tan petit i més lliure, que ens donen amb facilitat coneixences interessants; de tan en tan emprenyades per les connexions i empenyen, des la comoditat de casa, a viatjar amb la escriptura, la imaginació i la imatge, tot intercanviant, comunicant-nos amb autors de qualsevol llengua a qualsevol indret planetari.

Una felicitació per les iniciatives, les plataformes, les comunitats, les trobades (ja sé, ara en dieu quedades) Doncs ajuden a coordinar-nos tot solets, sense tutoratges ni interessos empresarials.

La poesia agraeix poder traslladar el bon ofici dels avantpassats, besavis d’una mateixa família; equivocadament titllats de poetes, de fet tindríem que dir’s-hi mestres.
La llengua pròpia també ens agraeix aquestes petites espurnes que ajuden a voleiar la seva flama amb embranzida.

Sigueu benvinguts ciberpoetes de la poetosfera. Som cultura, som poesia, som futur. Hauran de comptar per força amb nosaltres. Tenim molt a dir, hi ha molta feina a fer.

gràcies.

dilluns, de març 16, 2009

METODOLOGIA (La Llavor)

METODOLOGIA

La Llavor

Abans de començar un poema cal buscar idees sobre el tema en qüestió (imaginació)
Maneres d’obtenir idees:

Provocades des d’una emoció: Des d’un canvi d’impressions o coneixença amb una persona, que m’extreu un concepte i em va tibant del fil de lletres.

Un estat d'ànim o impressió: la contemplació d’una glòria natural en el determinat moment que m’ajuda a la assimilació i posterior reflexa en paraules.

A partir de la transformació o adequació d’una frase que hi escoltat quedant aquesta tant tergiversada que de per si sola és una idea a explorar.

Ganes de dir quelcom: la fluides d’allò que imperativament haig de dir o potser t’autodius en veu alta.

Des d’un concepte dormit o situació personal d’una vivència actual o anterior en letargia durant el temps.

Per inspiració aliena al llegir o interpretar allò que un determinat escriptor no volia dir.

Per provocació: (tot s'hi val) “haig d’escriure un poema i l’haig d’escriure ara i aquí”

Mitjançant trampes cançons domino molt malament l’anglès d’una frase puc interpretar una o dues paraules, per això quan escolto una cançó en un idioma estranger, no sé ben bé que vol dir i faig les cabòries suficients per fer-me una interpretació a partir de tres o quatre paraules que crec he esbrinat, al final sempre resulta diferent el que diu amb el que pensava o volia que digués.

Com ho diria un o altre. Si jo fos... Martí i Pol com ho diria?

Maquina de idees. Vaig realitzar un programa en exel (que tinc oblidat no sé on) fent una barreja de paraules que produïa al meu endins una mescla de conceptes que al mateix temps i en determinats moments em direccionaba cap la materialització d’un projecte.

Joan Ubach

Proper escrit: Manera de plasmar-les

dimarts, de febrer 24, 2009

ENTRE TU I JO

ENTRE TU I JO


Tan fa qui l'hagi creat,
la voluntat d'oblid
o la manca d'intencions.
La distància te la mateixa longitud
per l'un i l'altre.


Joan Ubach (Espock)

divendres, de febrer 13, 2009

COMPLICITATS

Parlem de complicitats

Tot i tenir-ne la oportunitat, els meus principis són reticents a posar publicitat al bloc, crec que d’alguna manera existeix una certa complicitat autor/lector i aquesta queda trencada pel propi interès. Tot i set conscient que un dia o altre tindré que claudicar, donat que no hi ha empresa de connexió a xarxa que em faci cap mena de descompte per estar creador i abocar la feina de prou hores a un lloc que en fan negoci. Menys encara les empreses que faciliten el propi lloc on fer-ho. La pela és la pela, si vostè te suficient quòrum li posem publicitat, i guanyarà diners amb ella . Amb aquesta premissa, abocaré al presumpte lector a una situació d’indefensió, si li interessa A passi abans per B, o en tot cas arrossegui aquesta masa de lectors d’una manera messiànica, estimbant-la cap allà on no vol anar.

Ara per ara no tinc prous bemolls, ofereixo gratuïtament, perquè sent realista tampoc tinc cap altre opció. Es a dir que pel sol fet d’ofrenar quelcom manufacturat pago diners i indirectament en guanyen d’altres que no hi tenen res a veure.

El meu objectiu no és prioritariament atresorar, sinó mostrar un contingut, per això penso que el que em pugin donar ara per ara no em compensa les visites que tinc. Anem tots en el mateix vaixell espero ningú naufragui.

Català/castellà, si escrigués en castellà, (que també ho faig i m’inciten a publicar) multiplicaria per cent les entrades de bloc per quelcom tan minoritari com és la poesia però tanmateix, on radica la llibertat? Serè més ric perquè em llegeixi més gent? o serè més ric perquè em llegeixi la gent que jo vull.

Jo he triat aquesta segona opció.

Joan.-

diumenge, de febrer 08, 2009

SORTILEGI

SORTILEGI

Dins el paradigma d’oportunitats;
lloc m’ha reservat la vida
per triar en llibertat,
assumir-ne els equívocs,
fins, ocasió d'esmenar-los.

I encara un darrer sortilegi:
Menyspreu, per fer a tot plegat cas omís.

Joan Ubach (Espock)

dimecres, de gener 28, 2009

BOCAMOLL

BOCAMOLL

Bocamoll, si no tens ull
no parlis de llegir esguard
a qualsevol llengut isard
no li cal mar per estar escull.

Del escumós caramull
bavejat del teu baluard
no en facis cap estàndard,
callar només, desfà el rull.

No parlis de sensibilitat;
si no tens tacte, mala sort,
ni per això gaudeixes habilitat!

Garlaire, si no tens cor
resti tot en amistat
Deixa ja de parlar d’amor!



Joan Ubach

dissabte, de gener 17, 2009

EL CIBERPOETA I EL SEU ORDENATA

Em ve al cap qui va néixer envoltat d’escola, tot el seu entorn familiar l’abocava a aquella professió, "vaig estudiar magisteri però - sempre diu - a mi m’hagués agradat ser pintor". Penso, què li impedia ser-ho? o és que no existeixen els mestres pintors? si és per causa del temps lliure és molt "fotut" no tenir-ne, potser era per manca d’espai, o per la parafernalia que comporta el ser-ho: Lloc, bata, pinzells nets, pintures i tons, temps d’assecada, marcs, tela, una hora per disposar les eines i un altre per guardar-les ja en son dues sense fer ni brot. Sense considerar que ho podia fer des qualsevol pc amb el programa adequat, però ell vol fer a l’oli. Per ser poeta no manca res de tot això, es du a sobre... es porta posat.

Componc majoritàriament a partir de Windows bé Microsoft Word bé openoffice, donat que son eines que hem resolen instantàniament bona part de les meves continues i flagrants faltes ortogràfiques. Altre cosa són las construccions típicament catalanes que no em detecta aquest beneït programa. El seu ús em permet traslladar las línies de text amunt i avall, organitzar-me la plana amb una zona inferior com a tampó o reciclable. Em va bé perquè permet guardar immaculada i momentàniament tot el que faig per dedicar-me a diferents feines fins trobar altres minuts de glòria.

L'organització i emmagatzematge la baso en dues carpetes en el llapis portàtil (de les que faig copia setmanal al disc dur del pc) per ordre alfabètic. L'una de treball, on hi tinc una seixantena de mig poemes per progressar, els quals, acostumo a posar el títol en minúscules, i una d'altre de finalitzats, en majúscules junt a un guionet/arroba que m'indica si és inèdit o ja el tinc publicat a algun lloc. Cada un d'aquests poemes, ja acabats, estan suportats en paper i arxivats per ordre de data d’acabament que acostumo a posar al costat de la signatura.

Al mateix temps vaig obrint finestres a mida de les necessitats del moment, a fi d’anar ràpid tinc links als diferents diccionaris des una carpeta situada a "favoritos" del navegador. l’una conté un traductor castellà - català, doncs la meva formació acadèmica va ser a partir d'aquesta llengua i alguns cops haig de veure si el significat d'una paraula que em ve al cap en castellà, vol dir el mateix en el meu idioma o quina en seria la paraula correcte. Una tercera finestra m’emmarca un diccionari en català, i l'inefable google que hem transporta a la lectura d'algun clàssic, paraula rara, ampliació de significat, coneixement o bogeria que em sigui ocurrent i finalment prop del ratolí, un diccionari (de paper, dels d'abans) de sinònims (Vox) i un d’altre de rimes (Jordi Teixidor).

Us poso links dels que son gratuïts:

Gran diccionari/enciclopedia de la llengua catalana
Traductor català/diferents idiomes i viceversa.
Un altre traductor
Diccionari Català - Valencià
Rimes (cal entrar la síl·laba continuada del símbol $)
per registrar esporàdicament obres i altres cosetes abans de fer-ho al registre de la propietat
Llicencies informàtiques
Com registrar-ho a la societat d'autors? --> procés i preus a la Generalitat

ORDINADOR I TECLAT CATALÀ

El tractament de les paraules catalanes des un teclat a fi de que pugui ser corregit per els propi programa de text, ve determinat també pel coneixement de les tecles, no tan sols un teclat amb la insubstituïble "Ç" o dièresi, és a dir no es pot emprà l’accent tancat com apòstrof o un punt per a les geminades sinó que existeixen unes tecles especials per aquestos signes d’altre manera marca error ortogràfic:
- El punt de la l·l geminada es el signe que hi ha sobre la tecla que conté el "3" (caldrà prémer la tecla majúscula prèviament al 3)
- L’apòstrof es el signe que hi ha sota la tecla que conté "?". No empreu las tecles d’accents oberts i tancats doncs el corrector us marcarà continuadament error amb una subratllat vermell
- La coma i punts no es separen amb cap espai, es a dir van adossats a la darrera paraula llavors, sempre espai amb la següent. Si feu servir corrector d’ortografia us apareixerà un subratllat dessota cada paraula que "en principi" considera incorrecta, tot i que el corrector no té un cent per cent de fiabilitat doncs hi han paraules que no conté i s’han de cercar als diccionaris tan "on line" com de paper
- Els guions llargs de diàleg ( - ) prement al mateix temps les tecles Control+Alt+ el guió del teclat numèric. El problema afegit és quan es fa servir un portàtil, doncs van sense teclat numèric, llavors s’ha de fer servir un altre estratagema Menú Inserir >> Símbols >> Autocorrecció >> Reemplaçar text mentre s’escriu (es selĒecciona guió llarg)>> Reemplaçar: -- amb: - >>Agregar i Aceptar. I cada cop que es premin dos guions seguits ens apareixderà un guió llarg .
- La icona de copyrigth (©) es fa prement al mateix temps Alt gr+c
- La barra d’idioma és la que informa quin es fa servir, és interessant posar-hi el català amb teclat espanyol, doncs sinó cada cop que s’inicia el Word pren, per defecte, el que hi hagi a l’esmentada barra, encara que el canviïs en l’apartat idioma de "herramientas" del propi programa, va molt bé tenir i posar s’ho tot a mà a fi de no perdre temps en configuracions i anar per feina quan sorgeix el vers.
Sempre en el supòsit que fem servir l'entorn Windows, actualment estic començant a fer proves amb Linux i amb programes similars.
(ja us diré com em va)

Tot això hem procura una producció i diversificació en temes amb un aprofitament òptim del temps i dels recursos, és a dir sempre hi ha quelcom a fer, m'horroritza la idea d'estar avorrit, tot i que massa cops quedo en blanc. És precisament dins la preocupació que em propinen aquests períodes de travessa del desert quan, de sobte, brolla un poema talment un oasi.

Molts d'ells també a més de publicar-los a aquest bloc personal, els he publicat en diferents fòrums, àgores, blocs, grups i xats "en directe" de poesia (Oh poesia, Irc, sales d’escriptors on line, Grups...) noranta-nou percent en castellà. Encara que m’estic apartant d’aquestes pràctiques doncs o actualment no existeixen o no sé trobar-ne en català, per a donar-los a conèixer, tanmateix connexionar-me, intercanviar amb lectors i compartir critiques amb d'altres autors que hem des-aïllin, sabedor de separar palla de blat (afalagades i enfonsaments). D'altres sobretot darrerament els començo a presentar a concursos literaris tan "on line" com fora d'aquest món virtual. Això genera un problema afegit que és: Què passa quan presentes poemes que tens editats a la xarxa i les clàusules per concursar prohibeixen específicament la seva edició?. Solució: o els tens tots a un mateix lloc i vas desconnectant paulatinament o t’abstens de baixar-los a la xarxa.

Tot això perquè? Doncs molt senzill, intento ser nus per a una xarxa de poetes potencials en català que escriuen en castellà per manca d’espais dins internet. En aquest món m'he trobat gent d'aquí que ho fa molt bé, ni publiquen ni, crec, publicarem a mitjà plaç, no hi han subvencions, ni editorials, la generalitat encara no s'hi ha posat dins aquest món, Esperem que Xavier Bru de Sala com a president del nou Consell Nacional de la Cultura i de les Arts tingui en comte la poesia que es fa a la xarxa. si busqueu per google, a part de esbojarrats com jo, trobareu poesia anònima en català com a subfòrum d'un altre en castellà, oblidat de la mà de Déu on no hi ha agut moviment des fa any i mig o més, exceptuant el de "Relats en català" que des d’aci encoratjo.

En general hi ha poesia dels clàssics però poesia actual d'autor ben poques. D’altra, pot ser per que és tractada com la propaganda d’un negoci, t'ensenyen només la punta del peu com el conte del llop disfressat de cabrit, per comprar a cegues doncs...

Altrament intento fer-li arribar i educar-lo lliurement en poesia al internauta de qualsevol nivell que desprevingut, cau o entre per altres motius dins el meu abast poètic. Dec ser una mena de planta carnívora àvida rosegadora de lectors poètics. Recentment ho he intentant al Xat.cat però dono comte que la gent no hi va pas per la poesia, malgrat haver sol·lictat una sala moderada especifica als seus responsables no m'ha fet punyeter cas.

Emborratxats dins les masses, la lectura de la poesia, no tan sols en català, sinó en la resta d'idiomes és i ha estat minoritari tan dins com fora de las xarxes tradicionals (si es pot dir així a la novedosa internet) El nivell intel·lectual de la societat actual és superior al de fa poques desenes d’anys, l'analfabetisme està pràcticament eradicat, hi han un percentatge elevat de gent que està en les condicions de escriure o empentats a fer-ho si se'ls hi posa a mà les eines necessàries. Amb això vull dir que per escriure només es necessita un PC; i, qui no en té un a mà? Ad oc de la sensibilitat que és un dels altres cultius que espero potenciar des la humilitat d’aquest bloc. Internet és una porta on s’escau de tot, i massa cops es surt tan de pressa com s’hi ha entrat, bocamolls, benintencionats...

Desenvolupant aquesta lògica, Qui s'atreveix a fer poesia en un lloc on tothom plagia?, hem de partir de la base que fins els millors autors son plagiats, per aquells ignorants dins la valentia del seu propi desconeixement. Llavors la millor manera de demostrar la autoria, a part de registrar-ho a la societat d’autors o als llocs pertinents de la xarxa, és precisament aquesta ser conegut i editar abans que ningú altre els teus propis poemes dintre els cercles poètics més amplis possibles localitzant d’immediat per versos o títols des un buscador (google) el qui l’ha plagiat, si més no en la xarxa. Bé, potser no em faré milionari amb la poesia, però sempre em quedarà el recurs de ser-ho a base de pleitejar. (un somriure)

Us remeto a aquest link de "Cuadernos de Poesia" que hi ha informació en castellà prou interessant i molt detallada sobre aquest afer.
la edició

divendres, de gener 09, 2009

EL TEU CABELL

EL TEU CABELL


Caus amb tot el cabell damunt ma cara,
sento el remor com fulles a la brisa,
és la complicitat justa i precisa
per aïllar-nos darrera una mampara.

Sorgeix la realitat, la veig ben clara
l’engany de l’actitud teva submisa,
jugues doncs, amb aquesta vil divisa
per dessota estar qui empeny i m’empara

ser poeta a cada cop del teu maluc,
arpegiant tes femelles intencions
amb l’excusa de sexe i del delit.

Fugir aquest tutoratge, doncs no puc
si a més m’escrius a ball dels teus mugrons
mil i un poemes d’amor dessobre el pit

Joan Ubach (Espock)

dissabte, de gener 03, 2009

RES EXCLUSIU

RES EXCLUSIU

Tot percebint aquell res exclusiu
amb plenitud habito la foscor
no m'acotxo entre el fred ni la calor.
Els ulls obro. Encara doncs, sóc viu.

Dins de l'entorn m'envoltallo, captiu
d'incomprensions per planyir el dolor
en aquest món fita de la cremor.
Tinc caritat. Encara doncs, sóc viu.

Em cauen llàgrimes quan la veritat
floreix al pedregar de les desraons;
mentre trencant closca l'ou del meu niu,

ses passes ofereix al meu costat
penso a l'endins, de ben al fons
en vec l'avanç. Encara doncs, sóc viu.

Joan Ubach (Espock)