dissabte, d’agost 27, 2011

DIÀLEG D’UN INSOMNI


DIÀLEG D’UN INSOMNI



Tinc ganes d’estimar-te


ho sento, però la inquietud
pren de mi la impulsivitat,


i el sincerar-me acapara,
em deixa mig endormiscat
per tu i
l’agulla de la balança


entre l’egoisme del voler
i la timidesa de no molestar-te.


Em barallo amb la por
al teu silenci
(em pot i em calla)
A retrobar-te amb ta parpella clocada,
fen-te dormir, meva nineta


acotxant-te del fred que mai tindràs
doncs oberta et cobreixo amb ma mirada.

Tinc ganes de tornar t’ho a dir,
són tan sols dues paraules,
tindré temps de recordar t’ho
...n’arribaran a ser tantes!
Potser hagués estat millor
no haver-te aimat mai
per estimar-te, per primer cop ara.

Rosego digerint amb serenor
la gelosia al teu somni diferent,
jo en tinc l’ús de fruit d’un
...tu sempre en viuràs un altre.

Se m’escapa un gemec involuntari,
el desig del meu respirar, et llama.
T’hi despertat?
-No, veig dorms encara –
Shhhhhh ! (en veu baixa)
no et vull raptar del teu somni,
però certament, en tindria ganes.


espock .-

dilluns, d’agost 01, 2011

PLUGIM

PLUGIM

Per si no t’ho recorden prou
o et cobrís un ombra
de poca fe en tu mateix.
Quan la teva imatge flou,
el fred et nombra
i aquell esperitar ennegreix.

Tens ulls que donen a abril
plugim de llàgrima sincera
ten valors vorejant mil;
i no te’ls creus, punyetera!

I per si t’ho diuen poc
ta bellesa és floranera
no reguis més, no queda lloc
per brotar més primavera.

Joan Ubach (Espock)