dimecres, de març 21, 2007

BRINDIS AL CAVA



BRINDIS AL CAVA

Que la bombolla no cessi la dansa
d’ofegar el fluid del lliri transparent,
exhorti fora, a extramurs l’enyorança
alçant gai l’ànima a cada moment!
Que mil plaers espeteguin en la gola,
fossar estucat, la trompa estomacal.
Brogida a orella, degustis la sola
tessitura d’aquest sabor especial!
Avui et brindo, lluny, a
un munt de metres
et brindo tast
d’un glop,
manifestant:
la copa és plena
d'un most fet de lletres
alçada en vers a tu, La Violant.

Espock

L'ART DE PERDRE'T

L’ART DE PERDRE’T


Vull caure ferit
pel pas de tes petjades
clavades al meu si;
no saben trobar sortida
al camí del record.

Llauren la memòria
cada cop més avall
i més endins
fent-ne de mi
escultura de solitud.

Defallit, em desplomo
sense la crossa dels teus ulls.


Espock.-

dijous, de març 15, 2007

PELL DE MARÇ


PELL DE MARÇ

Encara la porto endins
l’empremta de mirada aquella
la va clavar tan profund,
del seu marró en va fer negre.
Fora d’un most prou dolç
per fermentar sota cada cella
una collita de flors
del cep de la primavera.

Ara sé com dansar amb l’aire.
No pateixis pell de març
tot el guaitat es pot tornar a veure,
no serveixen les finestres
si per elles no entra llum;
el sol avui ens ha marxat,
demà dels porticons madurs
regalimarà més tendre.

Espock

diumenge, de març 11, 2007

LA PANADERA

LA PANADERA

A la fira mare meua,
deixeu-me hi avui anar
un esglai en mi colpeja
cada cop quan li venc pa.

me'l faria de tot dolços
petons de cabell d’àngel i mel
amb llevat de sucre clar;
perquè amb el seu gust de farina
amassi un amor tardà.

N’he llescat la tendresa
molla d'estim, crosta d’amor;
l'espiga brota del endins,
junt la sal d'alguna llàgrima
dissolta per suportar dolor.

Perquè en la seva mossegada
combregui un tros de l’anhel,
de mes mans ses formes clares,
del cor, un tros del batec
per satisfet passejar-lo
tant a prop com sia del seu..

El portaré amb tota cura
abraçat al meu pit amb força
per no refredar l'estim
l’alletaré d’afecte
com si fora el nostre fill;
blanc perquè l’enfarini
el somriure del mirar.

Li donaré i serà carta,
quan li torni canvi
amb el consol del tacte
prendré l'aroma de sa ma.
Amiga també, mare meua,
deixeu-me hi avui anar.

Espock

diumenge, de març 04, 2007

JOC DE l'EDAT


JOC DE L’EDAT


Queda, per tornar, altre lloc
verge o lliure de bagatge?
Pot l’aigua d’un ple miratge
ofegar-me massa o poc?

Crec, algú sacseja un toc
i em fa crear un utillatge
suposo, m’ajuda al viatge
per escampar d’aquest joc.

Jugo a no perdre, i millor
tot i guanyar-hi molt menys;
ja ho sé, en diuen l’edat.

Sempre em quedarà un racó
per a guarnir-lo de senys
si em volen fer el seu costat.


Espock