dissabte, de desembre 30, 2006

SI FORA O FÓS

SI FORA O FÓS


Si fora pescador
et nuaria paraules
teixiria una xarxa
per atrapar-te entre frases;
si tingues el valor
de sintonitzar nostra mirada,
seria el trobador
de la més bonica balada.

Si fora poeta
et versificaria l’ànima.
Si fos poeta?
però, ...no és així,
només sóc un somiador
i els somnis no parlen.

Espock.-

dilluns, de desembre 25, 2006

LA NIT

LA NIT

Avui la nit ha dormit amb mi,
no ha volgut deixar-me sol,
(també ha degut perdre l'avia)
amb la llum d'una rosa
ha crescut una espina daurada.


L'angoixa m'ha atrapat
dins un cel negre, que no acaba.
Avui ha estat la foscor
qui m'ha explicat contes de fades,
qui m'ha acotxat en el llit
i m'ha donat la besada.


Per no ser hoste d'un somni equivocat
no vull tancar els ulls,
(tan sols el pensament per ella)
doncs com tot, avanç que jo
també ha volgut fer-ho l’avia .


Espock

dimecres, de desembre 20, 2006

CINC POMETES


CINC POMETES

Un cop nostra coneixença
en torna letargia dels somnis blaus,
l’efecte de les paraules
emmetzina pomes amb el propi vici;
fan flaire, apeteix i mosseguem.

Espock

dijous, de desembre 14, 2006

CANDELA

CANDELA


Acluca els ulls, "candeleta"
hem d’estar a les fosques
si volem fer brillar els somnis;
massa maca es la teva ombra
per esberlar-la amb un sol.

Acluca els ulls, llumeneta,
no té espera l’abraç del llit.
La lluentor, egoista,
no deixarà omplir l’atmosfera
del el teu respirar adormit.

I no s’adormiran els núvols,
no s’adormirà la pluja,
no s’adormirà la lluna,
no s’adormirà la nit.


Espock.-

diumenge, de desembre 10, 2006

LA SOGA D’EN JEPET

Es diu del començar de les coses per ser acabades;
la fi doncs n’és, per ella mateixa un principi.

LA SOGA D’EN JEPET

No porta cap soga a la mà
només l’uneix a la vida
la foscor arrossegada d’una figura
de molla de carn
amb el puny fred
de no estrènyer.
Del poc parlar,
el llavi morat.

Calça la lentitud d’un sender
on cada matoll
li mossega l’ombra;
molt de pressa, i, fuig el dia
- queixalada d’espí mòrbid -
per tornar a començar.

Massa humà n’és per morir
i prou difunt per a viure.

Espock

PROPIETARI

PROPIETARI


Sóc propietari de la brisa perduda
reflux per les ales
d’un abegot de paper.


Crossa pel nom
color de cendra,
gemec signat
d’un certificat de pobresa
pigat de taques salades.


Regent d’un somni aliè i ocult
despert, caduc, ...fet malbé.
Guardià del etern present
del no saber oblidar
deixar de estimar.


Sóc titular d’un amor vençut
de qui tu n’ets causa.


Espock.-

dissabte, de desembre 09, 2006

FLOR D'ESTIU

FLOR D'ESTIU

Ets la flor que fa l'estiu,
Jo sóc el test que t'empara,
banyant el cos, abraçan-te,
éssent mar de ta mirada.

Comprens l'olor d'una nit,
Tot just mai perfumada,
color del crisol d'un desig
una dolçor que m'amarga;
eterna musa d'un capritx,
del so d'onades de tarda;
per tu lleva l'horitzó
d'on creix cada dia l'alba.

Té el teu cor, color de mel
i els pètals són blanques ales
per fer volar imaginacions,
espill d'estrelles rajades.

I ta tija és amarada,
del meu verd de l'esperança.
Ets ja la flor que fa l'estiu,
si tu flor, n’ets Margalida,
i l'estiu teu, sóc encara.

Espock.-

dimarts, de desembre 05, 2006

THAI CHI

THAI CHI

Sento el batec de l'anima
i m’empleno de cel
escoltat pel remor del silenci
moll de gotes de blauvert,
contornejo l’esperit
m’empasso el somriure
palpant les formes de pau
fluides dins la brisa,
perfilat per fines línies d'inspiració.

Se’m fa el volar habitual;
i abocat per la vida
cap la xarxa del destí,
rellisco en caiguda lliure
amb el món per pedrís
allunyant-se avall.

Fins em prengui l’inconscient
o el meu cos esdevingui
el tossut entorn
d’un equilibri en serenor.

Espock

dissabte, de desembre 02, 2006

LA DOBLE POSADA


LA DOBLE POSADA


Hi ha una posada al camí,
trenca el pas a la devesa
pregunteu per la mestressa,
(digues-li de part de mi)

Un got tot just buit de vi
on crema una llàntia encesa,
l’esperit de placidesa
no va voler-me seguir.

A parells ses armes blanques
em van ser ferida i mort,
a temps fet de tendres branques

dues hores, mala sort!.
Dos ulls amb perles estanques
no em lliuraren llur tresor.
Espock

divendres, de desembre 01, 2006

FE DE VIDA

FE DE VIDA


Justificant reclamo de la mort
per sapiguer el perquè em vol aquest mal
si jo no li he fet res i tot es casual
quin dèbit m’obligà a patir tal sort?

Penso uhm!, ...pot ser m’estigui fent la cort?
em voldria matar per ser immortal?
si és aquesta intenció, serà trivial
l’estat i el lloc on fer-li de consort.

Ni un sol floc de cabell inanimat,
l’hi interesso sencer, no en vol un tros
ni un abraç per saciar un enamorat.

si ho fa directament, no és pel meu cos
serà, (el tinc doncs bastant atrotinat),
pel bes que faig amb l’ull totalment clos.


Espock