dilluns, de maig 04, 2009

DE PECATS

DE PECATS


He tingut temps a la vida
de conèixer molta gent
alguna m'ha estat feta a mida
d'altre, ni la tinc present
engreixant allà on s'oblida.

Però de sobte em ve al cap
una paraula, un somriure
una cançó ha reparat
el record que ja vaig viure
a propòsit d'amistat.

Llavors, em poso en el cos
(continent de tal jornada)
desenterro aquell vell os
després d'una rossegada
cobert de destemps, sigilós,
me'l guardo per altre vegada.

Retorno al avui només
per seguir part d'aquest ban
els llocs, són fets del mai més
i els amics se'n van anant.
Lliures de mi, no han comés
el pecat de fer-se gran.


Joan Ubach (Espock)

divendres, de maig 01, 2009

"LIDIA"

“LIDIA”

Un bram com de cent mil pseudodimonis
clamaven dos-cents angelets a plaça
contra un animal, eren amenaça;
criminals de suborn i testimonis.

Per esvair malentesos prou erronis,
picaven brau a fons, mascle de raça,
i un mal destre, amb tanta poca traça.
No va estar-li dels dies més idonis.

Crec la reencarnació, sóc monosavi
cada torero mort, toro és de “lídia”,
no passegen pel limbe amb cabriolé.

Els tocarà patir quan tot s’acabi
Doncs qui amb justícia regenta alcaidia
té la “corrida” lligada i “olé”

Joan Ubach (Espock)