dilluns, de desembre 24, 2007

LA PLANTA


LA PLANTA

M’impedeix veure un turó
el verger dins d’aquell prat
és com un gra consagrat
a no traspassar la claror.

Hi haurà un llac allí darrera?
el sento, i si fora dalt
veuria l’aigua matinera
regalimar d’un vell cabal
i al bell mig una poncella
banyant xopa la rosada
amb sa imatge marinada
tan bonica com sols ella.

Des d’ací vull caminar
fent camí de les pedreres,
traspassant pics i barreres
m’emplena curiositat.

No tinc petjades ni pas
però si voluntat viatgera
no hagi, per a cloure il·lusions
cap tanca sigui d’altri o meva.

Espock

dimarts, de desembre 18, 2007

DRECERA

DRECERA


Deixa oberta a les parpelles drecera
per introduir-m’hi tant punt t’adormis
i constatar, si fusionant nostra quimera,
també d’amor son fets els somnis.

Joan Ubach( Espock.-) ©

diumenge, de desembre 16, 2007

SORPRENENT

SORPRENENT


Em sorprèn veure encara
del raïm fet el vi.
Humitat a partir d’un plor
i gestos dissimulant intencions.

Com escampen les borrasques
emborrascant als pacífics!
com s’embruixen les fades!
com resplendeixen las ombres
quan s’opaca la lluentor!

Espock

diumenge, de desembre 09, 2007

QUI ÉS QUI


QUI ÉS QUI


No puc posar un adjectiu,
si costa ja trobar-li nom
l’article ha d’estar cursiu;
cap dels verbs empès per hom
te l’accent tan primitiu.

Quina mena de subjuntiu
s’arrufa en aquest pronom,
parla amb un to imperatiu
oblidant-se del que som.
N’és un xic massa impulsiu.

Necessita un revulsiu,
quan algú digui quelcom,
afable, es tornarà més viu
desfent-se d’aquest prohom
se’ns obrirà positiu.

No sia dolent ni venjatiu
ell, voluble com tothom,
no coneix el pes furtiu,
del penjat dessobre el llom
compartit és relatiu.


Joan Ubach (Espock.-) 07/12/07 ©

dissabte, de desembre 01, 2007

EL SOMRIURE DE LES PENES

EL SOMRIURE DE LES PENES



Si la mar vestís de cel
per confondre ones amb núvols,
podríem disfressar els àngels
amb aleta de sirenes.

Tot això, si encadenes
el demà sobre el ahir;
no tindríem la incertesa
del present constant fugit.

Si barregéssim els noms
d’alegries i angoixes
jugaríem amb els mots
provocant somriure penes.

Si transmutéssim sentiment en vers
fingiria portar un rapsode a les venes,
et recitaria, d’entre llavis de paper
fent-te creure un poema.

Espock

dimecres, de novembre 21, 2007

L’ENCONTRE

L’ENCONTRE


Tenim l'encontre pendent
condemnat a ser mentider
es posposa pel dia següent
potser dins el mes proper
o, ben segur, l'any vinent.

Es trobada de no arribar mai
vespre del mati desnonat;
palau endins, al sense espai
on al so d’un llamp anticipat
hi presta servei de lacai.

En fem pes d’obligacions
per al temps cercar-li culpes.
Moments “al goig” d’actuacions
son de pors, de planys i dubtes
per no manllevar condicions.

Mantenir relació amigable
fou la causa del oasi d’engany
tot construït un miratge entranyable,
no esdevindrà realitat, per l’afany
de retràs, i fer-la així perdurable.

Espock.-

dimarts, de novembre 20, 2007

SIVEUSAPARÈIXERLAMORT

SIVEUSAPARÈIXERLAMORT



Si veus aparèixer la mort
digues-li que no he nascut
estic amb mon pare al sot
i, per ma mare, dolgut
no em robarà cap record
si s’emporta la claror
de l’espurna d’un ensurt.

Si veus aparèixer la mort
digues-li que no he viscut
no em dona temps per l’amor
tot allò que hagués volgut
encara deu a ma solitud
el moment de bona sort
d’un dia que no he rebut
un instant el teu calor.
.
.
JoanUbach (Espock)

dilluns, de novembre 19, 2007

LA PARAULA RECOLLIDA

LA PARAULA RECOLLIDA


Del fang recollí una paraula
de nostàlgia embalumada
tota bruta pel dolor.
D’un bassal emplenat per llàgrimes,
el mot que, malmeté un amor.


Espock

dilluns, de novembre 12, 2007

PUC MORIR

PUC MORIR


Puc morir d’anhel.
Solucionar la ignifuga equació del destí
adobant la inèrcia, mentre
empenyit pels vents
em deixi oxidar per la vellesa,
aplanat entre fulls d’història;
per acabar espantall de fúria
entre les corredisses en contra
del món dels records.

O ser, perquè m’has fet.


Espock

dilluns, de novembre 05, 2007

A UNA NOIA GRASA



GRANDESA

De grandesa ve esplendor
no et rendeixis en batalla;
tant t’alberga l’interior,
no podria, per sa talla,
vestir el cor d’un sol petó.


Joan Ubach (Espock.-)

divendres, de novembre 02, 2007

LA BONA ESTRELLA


LA BONA ESTRELLA



Perquè no val la equitat,
va lactar-me el pit buit de llet materna,
pel braç més feble, feia cim cap al coll;
tèxtils i llibres impregnats de la teva suor.

Perquè no valen els valors,
intercanviarem qualificacions
fins cansar-me d’escriure’t deures
tossits al fum del teu tabac.

Perquè no val la justícia
tu acabaràs d’àngel
als arpegis de les robades gràcies
daurades dins un verger;

perquè tot segueixi mal repartit,
un cop gastades les malediccions,
finalitzaré, mal vist, a l’infern,
fent poesia per pagar els teus deutes.



Espock.-

dimecres, d’octubre 24, 2007

MÀGIA DE NIVI


MÀGIA DE NIVI
(POEMA PER A UN NOUNAT)

Flama de la meva torxa,
pupil·la amb la brillantor
del cristall calent acabat de bufar.
Raïm novell, en brotar tan tendre,
esdevingue cep el meu amor materialitzat.

Llum de la meva lluerna,
pedrís d’un estigma humà
blanc del sucre més endolcit,
tornaràs màgica de nivi
tota la llet que et pogués donar.

Mira si n’ets d'abonyegat i lleig
per tots els meus petons,
encara no haver-te’ls donat.
Em sento floc de palla flonja
d’un pessebre fet de l’abraçar.

No em cansa veure focs i mars
mol menys beure’t a tu
xarrupet narcotitzant.
Ets una molla de vida en minúscula
dins el parèntesi de les meves mans.

Joan Ubach (Espock)

dijous, d’octubre 18, 2007

CONSTRUIU-ME

CONSTRUIU-ME


Senyora, si voleu reformar-me
no em feu sols de tendresa
doncs no us seria mereixedor
feu-me també roí i de vilesa
- com qualsevol balança
necessito compensació-
sabre portar aquest valor
massa pes, ruc de carrega
amolleu amb els llavis.

Senyora si m'heu de construir
no em feu més sensible
doncs insensat no ho sóc
compensi el meu interior
ompli ma forma buida
amb el raig del seu color
doneu-me l'espai que em falta
per construir sense fons.

Quan conformeu el cor
feu-me’l d'un tros de vos
si m'heu de donar llàgrimes, senyora
siguin del vostre plor



Espock.-

divendres, d’octubre 12, 2007

DEL MORIR I EL VIURE

DEL MORIR I EL VIURE


Ja en sé prou de caminar,
però indiqueu-me: on és el camí?
Vull fer rodolar el món sota les meves plantes.

I el coixí on reposa la nit?
Tinc per consumir un sostre de somnis,
tot cremant-los, per il·luminar fosques companyies.

Si em negueu els motius,
les respostes i raons per la vida
contesteu-me al menys: Quan es comença a morir?

Espock

diumenge, d’octubre 07, 2007

RENÉIXER

RENÉIXER

Avui torno a ser humà
abraçant de nou la vida,
em sento tornat a parir
clenxo les imperfeccions
amb colònia relativa.

Tinc el dret a compartir
l'aire de segona mà
reclamat pel meu somriure
aixoplugant amb l'expiració
levetats enfeblides pel viure.

A consumir les sensacions,
tant d'estimar com de sentir-me
i la part del meu plorar
per dil.luir sensibilitats,
carburant per viatjar,
al vapor de cada dia.

Em preocupa el meu silenci
quan em narcotitzo de gent.
fins i tot Déu em recolza
amb la fe que ja no tinc.

Sé que el difícil de viure
és senzilleza d'estimar,
estabilitzant els batecs
del meu harmonitzat cor.

Avui retorno escoltant
- no ho sabia entendre -
i sanar la miopia
rellegint paraules tendres.

Faig meva la tasca
reconciliant-me amb el món,
ser ingredient i alquimista
barrejant amb tota cura
la fórmula del bon son.

Espock.-

dilluns, d’octubre 01, 2007

L'EMPREMTA DE NADAL

L’EMPREMTA DE NADAL

Llisca un aire misteriós
aquests dies de Nadal
torna el goig tendre en melós,
cada porta n’és portal,
fins crec sentir-me joiós.

Però és fals, són tot miratges
a punt de fer-se bassal;
embalumat en maquillatges
m’enfronto a un buit abismal
engolit entre reis i patges.

Campanades, picarols
se n’escolten en tot l’any
sal de bronze, cants en pols,
però aquestos sons d’enguany
repiquen ben buits i sols.

Trepitja ferma la neu
l’empremta de fulla darrera
tant en desig ho feu
que quallant la primavera,
el blanc despinta d’arreu.

Tremolen targes de crèdit,
deuen ser del plàstic fred,
ben pensat, no és gaire inèdit
entre els dits d’algun ximplet
quan les fa cruixir de rèdit.

Espock

dissabte, de setembre 22, 2007

RECORDATORI


RECORDATORI


El record parla en veu baixa,
molt tossut a no fer-se notar,
distreu d’entre musiques llunyanes
de so d’ombres dintre cristalls opacs,
allà, plens de melangia
braços emmidonats per una cançó
uns abracen, somien d’altres
despendre’s mànigues del passat.

S’amaguen darrera el mutisme
de figures dansaires,
foren dues ones d’un congelat llac.

No perdis, (si hi penses massa), el temps
mai hem dansat aquest ball.

M’ho recorda tot, aquest mai continuo
quan més que mai, vull oblidar.



Espock

diumenge, de setembre 16, 2007

EN DANSA


EN DANSA



"...Em mou l’anima, no el pas
Sens fi tot és principi
- no em venç una por
quan gest és voluntat -
Per abraçar no fan falta braços ni mans..."

Ja camino, si penso tinc peu,
se’m fa tenir mà, parlo i t’escric
el cor batega quelcom sens veu
em fa sentir lliure, ésser i amic.

No puc dir "mai he estimat"
desconeix-ho la fi encara,
per ma existència he triat
cobrar amb res, moneda cara!

M’han titllat d’idealista
doncs en tinc un ideal
però no em diuen realista
per viure aquest món irreal.

Em sobren ànims o improviso
just mai me’n retornin gaires
si no en queden els arrapi s’ho
rescatant-los d’altres caires.

Sóc d’Olesa, segur i determinat
induïts de Passió som passionaris;
gent agraïda amb la bona voluntat
d’estimar vida, essent voluntaris.

Espock.-

dilluns, de setembre 10, 2007

CORRIA CORRIA

CORRIA CORRIA




Corria i corria un nen
al pas de carrer
junta la ingenuïtat,
l’acompanyava també,
ben feta la clenxa
d’un petó matiner.

Vestida de dia,
tafurejava ganàpia,
de presa vida
amb el nin juganer.
corrien les cames,
corria el segon,
mentre aguantin les ganes
de fer rodar el món.

I perquè no ser l’ocell
o l’avió de paper?
Però el rebuf de la brisa
cap avall des de dalt
li deia a l’orella
"fer trampes no és de bé"

Volia estar brillantor
per un anell d’or;
no sabia encara
del metall fer-ne carn
doncs les joies ho son
per fer-se boniques
al contagi d’un cor.

Els pares, com sempre
fan els núvols al cel,
circulen tornada,
(anaven al revés)
darrera dels d’avis
esvaïts davant d’ells.

La cursa era ferma
i ferm n’era l’asfalt
fermes les voluntats
d’escriure tots junts
un traç de recta final.

Just comença la existència,
l’infant, certament ho sóc jo.
Però deixa el camí
- veure’l ara per terra
em sap molt de greu-
tot tirat a la via
sense acabar de fer el tomb,
dessagnat per la pròpia runa
abandona el carreró.


Espock

dimecres, de setembre 05, 2007

ALTER EGO


ALTER EGO



L’espill dintre dels meus ulls
em distorsiona la imatge,
per conèixer la realitat
cal reflectir-me en un d’altri.
Veure amb nitidesa ma cara



Espock

dissabte, de setembre 01, 2007

BlogDay

El BlogDay és el dia dels blocaires, ha estat creat perquè els editors de blocs coneguin altres blocaires, d'altres països i d'altres centres d'interès. El 31 d'agost és el dia en què tots hi donen a conèixer altres autors. La meva selecció:

http://www.marcvidal.cat/ un bloc d'economia comentada força interessant
http://quiron.wordpress.com/ un bloc multiparticipatiu de política
http://xtomas.bloc.cat/ una visió del món en òptica catalana

PIZELLADES

PINZELLADES


Per hissar, no em resta sol
avui, i ser el teu paisatge
silenciós, pel buit del mar,
de quietud, perdo l’onatge;
no em pinzellen abraçades
(dits amb massa poc coratge),
ni un petó per fer cruixir
llavis en la teva imatge.

Tan sols conformo ara el marc
a ulls de qui en sóc ostatge.

Espock.-

diumenge, d’agost 26, 2007

PARENTESI AUSTRAL


PARENTESI AUSTRAL

Neu per a un estiu càlid,
floc, a llum d’albor plenilunar,
trenta i escaig grams de dolçor
* fruïen en sec. *
* Desprès un dejuni * *
* * costa pair la sinceritat. *

* * Mira si en sóc de dolent, *
* no volgué barrar-li el pas; *
* s’escolà en el dins profund.
* No tinc prou feina a viure * *
* * i provoco al despistat. *

* * Ara sonen musiques de sants, * *
* de sucosos edens, *
* d’esquinçar-se-li embolcall
* a l’obsequi en almívar
natural. *
Plena, se’m presenta l’albirada, * *

**nua de núvols blaus.
**
* * Un glop d’aire per qui s’ofega *
* fora bes d’una sirena austral. *

Espock

dimarts, d’agost 21, 2007

A MORT RÀPIDA

A MORT RÀPIDA

La vas matar a cop d’ull
amb la justa dosi d‘ànima
se'm morí la voluntat
pel verí d’aquell esguard,
al primer tret de mirada.

Armat, en sóc un humà,
amb pragmatisme per espasa,
resolc a no claudicar.
Incaut i pobre de mi!
no ser ferm a ma paraula.

No en sabíem de niar,
vint anys no donen per massa,
ens engolia el món
desenfocat a l’entorn
d’una bogeria clara.

Pel teu cor estaré blanca sang,
escalfor de matinada
pel teu mirar seré delit,
pels teus llavis amor i carn.

Mentre trobàvem destí, aquella nit
vàrem fer en el teu cos posada.

Espock

dijous, d’agost 16, 2007

EL MEU SOMNI


EL MEU SOMNI

El meu somni no té nit
ni jeu cap coixí d’estrelles,
son grans ulls de caramel
plens de llàgrimes salades.

Té de núvols fet el llit
em viu, tendre, a les parpelles.
El meu somni porta el vel
de les llums més emboirades.

El meu somni té colpit
quatre barres ben vermelles,
de visatge i per estel
una vareta de fades.

Espock.-

dilluns, d’agost 13, 2007

DEPÈN L'ARREL

DEPÈN L’ARREL

Neix tallada cada flor
amb un tacte compromès
tendre és el seu color,
son aroma, sobreentès.

Un petó d’aiguamarina
vull penjar-li d’entre els pits
igual sempre, a cada espina
un costerut llepadits.

Es perd per avall la tija
l’escup de llengua, en verdor
em sorprèn una rautija
perfumada del aspror.

Ric al raig de cada dia
em fa seu cada enfarfoll.
Crec és massa gosadia
fer-ne roser d’un matoll.

Espock

dilluns, d’agost 06, 2007

LLAVIS INCONEGUTS

LLAVIS INCONEGUTS

N’eren pells per a deler
embotien coneixença
de les passions afamades.
eren dits de dues boques;
...varen donar-se la mà.

Espock

dimecres, de juliol 11, 2007

Reptes que deixo covant

Qui subscriveix li queda un despertador per anar-se’n de vacances, desitjo que les vostres siguin tan placenteres com espero les meves i permetin regenerar-me tot donant un impuls a allò que tinc un pèl oblidat, la família.

En clau literària, la tasca serà l’oblit a la quotidianitat, sens renunciar prendre les notes del que em vulgui regalar l'estiu, emportat per la pura mandra, això si, donant-me per única fita, acabar de llegir d'una vegada el llibre de Montserrat Rico que em van regalar per Sant Jordi, estic al bell mig i no sé continuar endavant ni tinc prou coratge per tornar a rellegir, m'he fet una troca de noms. Desprès d'aquest parèntesi estiuenc, continuaré en la meva particular recerca del Grial poètic, altres temes i maneres d'expressió, que m'evitin del desgast emocional d’escriure les mateixes coses amb iguals maneres. Sé, en el fons, tinc la solució a tocar de dits, NO MARCAR-ME REPTES.

Provaré d'arrodonir la novel·la fantàstica que vaig començar l'any passat pot ser eixamplant-li els capítols i afegir-ne un altre més; tot agraint a Marién els seus pacients consells. Que tremoli la competència! tinc idees i des fa pocs mesos arreplego espurnes d’informació per amollar-ne una d'altra situada al Macchu Picchu del temps de la colonització espanyola; aquesta si la penso començar ja amb la experiència d'una primera i en català, encara que penso posar mots en guaraní i aimara.

Per altre banda tinc que indexar, ordenar i afegir temes pendents a uns modestos apunts de metodologia poètica. Montse Sinera m'ha ofert col·laborar a la revista que edita "Cuadernos de Poesia" http://www.cuadernodepoesia.org/cuadernos/2/marco.htm Ja voldria ja, em sap greu però no poder estar a l'altura en la dedicació i temps que es mereix. Ja veieu com els manejo de bé els futurs indeterminats i imperfectes.

Bones vacances!

Joan.- muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

PRECÍS

PRECÍS


Mentre volem l'oceà de coloms
les boires esmolaràn els arbres,
junt les gemmes de novembre
el regal d'un ram de dits.

Els camps migraran pel camí
dessota el petagrama elèctric
dels cants pardelaires.
Llavors, t'acupunturare una conjunció.


Espock

No sé pas perquè

Dins cada poema hi resta un tros d'ànima, és veritablement un gos boig i rabiós que se’t emporta a mossegades el pit (si fora aquesta la ubicació del manicomi dels sentiments) La Llúcia, a Puigcerdà em va comentar, entre d'altres, una frase que l'extrec de la profitosa conversa que vàrem tenir "si t'agrada tota la teva pròpia poesia, és que hi ha quelcom que no funciona" Sóc dels que mai llencen res, si més no, entenc la poesia com dinàmica, ho guardo per una posterior evolució, crec si els fills ens trien com a pares tanmateix el poema ens assenyala com a autor. Estic d'acord amb ella, encara que, estimar i respectar el que has escrit és una manera de ser autocrític o de fer de brocanter d’idees. Vàrem passar de puntetes per la individualitat i insolidaritat del poeta. També em va donar recomanacions i tres claus pel gloriós èxit, però tanmateix... que és l’èxit o la glòria sinó el poder gaudir la plenitud de cada moment?

dilluns, de juliol 09, 2007

PUIGCERDÀ




Ahir vàrem estar reunits per l’excel·lentíssim Ajuntament de Puigcerdà al teatre de la vila on varis autors recitarem poemes em faig ressò d’aquest l’acte cultural on vaig poder saludar a n’Amparo i Rosa Maria Esteller del Nas de la Lluna també a Joan Asbert, i la Llúcia Pujol una poetessa/pintora amb qui vaig tenir el gust de compartir taula i arranjar una mica aquest món poètic, a En Juli de Poetes del Casc Antic i l’Adriana Ferràn entre d’altres.

Vaig quedar molt il·lusionat i content de compartir el dia amb na Montse Sinera i la seva abnegada família: les seves filles Irene i Laura i el seu encantador marit Francesc i com no! la meva companya Gemma tots junts varen posar color a aquest blanc i negre pirinenc.
Vaig recitar el poema "Tres Dones"

T’haig d’agrair Montse la sorpresa de la teva dedicatòria, abans de recitar el teu poema "Parlem", no m’ho esperava pas! Tot un detall. També moltes gràcies per la tassa de lletres, t’envio un petonet de d’aquí.

El temps va quedar-se curt per tot per donar un volt més ampli a aquesta població, per poder canviar més impressions, encara, amb la Montse i tantes altres persones que intentàvem exprimir segons de l’arbre d’un diumenge que creixia amb massa pressa.

Agraeixo a L’ajuntament: l’espai, els recursos, i l’encoratjo a continuar amb aquesta tasca de divulgació cultural catalana.


Felicitats a tots!


diumenge, de juliol 01, 2007

BOSC

BOSC




Bosc madur entendrit del darrer any
nat pels troncs junts amb qui ha crescut ma vida
restant alguna soca ressorgida,
rebrot en un moment de mal parany

per qui no he volgut ser causa de dany,
tot i portar l’escorça adolorida
per decepcions comeses i sofrida
a daga de qui és va dir un company

Guardo a qui encara no he aimat, tot un clar
perquè ple per l’ombra de la fulla
no em resti dintre cap racó amagat

M'anello a qui em vaig voler vincular
trepitjada feixa, taco d’agulla,
empremta d’una pinassa al costat.


Espock.-

dissabte, de juny 23, 2007

CLAM D’INCOHERENCIA


CLAM D’INCOHERENCIA

Resta dècimes al valor
cada conversa venuda a l’oblit,
sóc tal vegada més pobre i més mut
per renegar, a qualsevol preu,
tot el que he sentit.

Espock.-

dilluns, de juny 18, 2007

ACOSAMENT

ACOSAMENT

Em vull treure de sobre la poesia
però és ella qui no es vol allunyar de mi
em persegueix sinó de nit, de dia
vetllant-me al despertar i a mig dormir.

Ocupa el cervell amb tanta deliria,
la imagino clavada al cim del pit,
corprèn maridant-me la radiografia
de les ferides d’amor i neguit.

Vull desempallegar la lletania,
no sóc res, vassall del mot maleït.
Em condemna amb raons per la agonia
aombrant-me dins d’un món del tot fingit.

Espock.-

dimecres, de juny 13, 2007

LLACUNES D’EMOCIONS

LLACUNES D’EMOCIONS


Lluny de mar, a roca ferma,
solquen boirina i mal sons
molins com marejols de fons
bufen un desert d’aigua erma.

L’oceà de la fulla terme
talla verd marí en maons;
núvols rabiüts, rodamóns,
ruixen arreu son esperma.

Dels rumbs sense cap destí
n’hi posen noms de camins;
illes són llacunes pletes

de bancs d’emocions sens fi.
Qui les pesca al bell endins
crec, els hi diuen poetes.

Espock

divendres, de juny 08, 2007

SERP

SERP
Perquè m’atrapis
m’he amagat sota raigs de llum;
reconeixeràs del somriure
furtat a un trapella serpentí,
esglai fingit i mentidera sorpresa
de qui vol sentir-se descobert.

Per si no tens prou valor
vesteixo, entre retalls de carn,
ulls metzinosos d’escurçó
provocant-me plaer
a cada abraçada seminal
de prostitució amb solitud.
En tant, et veig presta encara,
expectant l’esquitx de gelosia.


Espock.-

dilluns, de juny 04, 2007

ÉS TAN FÀCIL PROP A MAR

ÉS TAN FÀCIL PROP A MAR


Si hi ha tempesta a la gola,
l’arrissada és a horitzó,
quan la flaire d’aigua plora
cristalls raspa de record.

Llegeixo rugir la terra
(tot un bram d’onada greu)
accents blaus, blanques les crestes
versos amb ribet de neu.
És més fàcil amanir angoixes,
passen més, al gust de sal.

Quan onades refresquen sorra
del rellotge caduc i malalt,
revifat per algunes hores
de l’oblit, d’un temps a part.
Neix més fàcil la carena,
és més fàcil esvair penes,
és més fàcil perdre l’esma.
Tot n’és fàcil prop a mar.

Espock.-

divendres, de juny 01, 2007

Des la grapa de la censura fins l'ombrejat maig del bocamoll

Tombem el mes, desprès d’esperar el temps prudencial per la seva publicació, us transcric el darrer comentari que vaig remetre i que ha estat censurat pel blog enumerat Poètiques http://blocs.tinet.org/blog/poetiques No us poso tot el contingut doncs està exposat a aquesta direcció. Jutgeu vosaltres mateixos.


Discrepància o noucentisme neoclassicista?
Human Trash 23/05/2007, 11:54
"Quant llegeixo un text d’un poeta novell..."
Una mala manera de situar-se al capdemunt de tot plegat i tractar de tenir una visió a vol d'àliga de la poesia aliena. Jo també he volgut saber què se sent en obrir la panxa dels poemes d’altres i he llegit els versos del Sr. Spock. Però no els penso sotmetre a anàlisi (això ja m’ho feien fer quan feia filologia), em fa mandra només per l’estructura, la rima i les paraules (rosa, amor, aigua, onades, cor, pètals, esglai...)
M’extranyen, però els comentaris del Sr. Spock en aquest bloc perquè quan fa referència -en un poema rimat homenatge- a Salvat Papasseit i Marçal, per exemple, està aprovant altres poètiques que no tenen res a veure amb el que escriu o el que diu que li agrada. Tampoc entenc, doncs, perquè enllaça al generador de poemes... no és massa agosarat i carent de "mètodes"?. És clar, certa poesia no es pot "llegir estructuralment" o fent una segona "lectura de comprensió". Què en fan de mal els tallers literaris per a lletraferits!!!
Jo, com que no en sé, de crítica literària i només en sóc lectora, valoro la imatge i la capacitat de comunicar per sobre de la formalitat i l'ars poètica. Sí a la tradició i al llegat dels "sistemes de presentació", però no cal ser reduccionista i posar sota el microscopi tota la poesia, a veure si compleix excel•lències o és una "aplanadora"... Hi ha molts tipus de d’art poètica. Recordem la poesia concreta, per exemple, o la fonètica, o d'altres estils que no es preocupen per buscar-se al google a veure què passa.
I prou, que com deia Joan Brossa:
"Hi ha poetes que no tenen res a dir. Posant lletres una darrera l'altra sempre surten frases."
"Jo hi veig, en la poesia literària que s’escriu avui, un excés de perruques i una manca de caps. Hi falta aquell impacte que volia Miró quan deia "Abans que una obra faci funcionar el cervell, hade produir un impacte, un cop de puny, paf!"


Espock 23/05/2007, 20:27
Trash, En primer lloc benvinguda a bord, espero que poètiques no s’enfadi per obrir-li caixes de Pandora o fer-ne fòrum de discussió del seu blog (però si això veu la llum vol dir que ha obert la porta), Certament, agrair-te el pas pel meu blog i la desfortuna d’una anàlisi del qual en podria i en voldria aprendre, tot i el teu sigilós i inconscient canvi paraules, por per mandra . Em quedo en que no t’agraden l’estructura, la rima i determinades paraules que empro, ...llàstima que no et desagradin més coses. Tot i que sense rosa, en Papasseït què hi portaria als llavis? I amb quins pètals de gerani pintaria ses ungles na Marçal . Jo si te’l demano (el comentari) hi ets convidada al meu blog, si més no per donar-te opció a augmentar nota en credibilitat, encara que, estrofes més avall del teu poema dius que no ets crítica, ho intentes molt bé.
En la meva vessant de lector tinc tot el dret a llegir, reconèixer i emocionar-me amb qui hagi sigut capaç de provocar-m’ho, això es prou difícil de controlar; no vol dir tenir que escriure com... Si Maragall hagués escrit com... no seria Maragall.
Sortosament estem a la societat de la informació i particularment en faig ús d’ella (evidentment aquí i ara) donat que em proporciona estris instantanis i còmodes al abast, des diccionaris a buscadors, incloent-hi fins i tot , correctors pel meu mal català escrit. Ho haig de reconèixer, no me’n puc reprimir, sóc un amant de les noves tecnologies, i mira doncs, em fa gràcia aquest muntador de frases que a tu no t’agrada gens, si més no ha valgut per arrancar-te uns mots, inclòs fantasiejo pensant en un futur poètic immediat, ...tu no? Una màquina podria arribar a fer poemes intel·ligibles?. Què se’n farà d’aquells poetes? ...fa tants dies. Veig t’ha impressionat l’exemple de Google però el mèrit no ha estat meu sinó d’un ex-ensenyant. "Es queda curt qui mira cap el dit quan algú senyala".
Sense cap intenció de furgar dins una relació que respecto però desconeix-ho totalment, la teva intervenció la entono bé a un afany protagonista bé dins d’una amistat proteccionista que t’uneix a poètiques, o bé acabo de despertar el gall del galliner que intenta desesperadament justificar la feines que no fa, doncs aquests cops de colze no sé ben bé a que es deuen. A mi també m’estranya que la mantinguis "en conserva" amb un burka cobrint-li ulls i orelles; metafòricament, sospito la teva pretensió, no aprengui a posar-se maca perquè tems que se’t emporti el teu nuvi?. Com pot amagar una Filòloga a la seva amiga un recull d’aprenentatges que saps molt bé en el temps acabarà per descobrir?, el queisme, el perquè d’una estructuració en estrofes, la repetició de mots no iterats, l’abús de gerundis i tants d’altres que tots dos sabem.
Ah! En Brossa, sense amor ni dits d’aigua què hagués pogut esperar ?
Apuntat aquesta "qui no té res a dir mai pot escriure poesia" (la vaig sentir per la radio)
Un petó.
Espock.-


Consells?D
Poètiques 23/05/2007, 21:07
He publicat aquest missatge d'Espock perquè penso que cal deixar que pugui contestar les al·lusions directes. De tota manera, Espock, tot i que agraeixo els teus comentaris, has de saber també que jo ja m'he preocupat per demanar consell i crítica a persones que n'entenen, que, segons el meu parer, escriuen molt bé, i que penso que em poden aportar coses.
No és que em molesti que em diguis el que no t'agrada, però la veritat és que veig una certa pretensió en les teves crítiques. Tens sort, perquè intueixo que estàs molt segur de saber la millor manera d'escriure poesia i et veus capacitat per donar consells a tothom. I també veig que dedueixes moltes coses de les persones, de la seva activitat; veig que m'has classificat en un tres i no res, sense saber res del que he fet fins ara, de la meva reflexió particular sobre el fet d'escriure, etc. Tens sort, t'ho dic, perquè segurament has trobat la fórmula miraculosa per escriure bé.
Crec que és genial que es generi un debat al voltant de tots aquests aspectes, però la veritat és que potser ja entrem en un pla no desitjable. Jo mateixa ja em preocupo per demanar opinions crítiques a qui crec que me les pot aportar des d'un punt de vista realment coneixedor del fet literari.
Gràcies i salutacions.


Missatge de la que posa burques i és gall de galliner hahahahahaha
Human Trash 24/05/2007, 11:26
Benvolgut Sr. Spock,
em sembla que ja li hem vist prou les orelles punxegudes per aqui. Vagi per endavant que cal ser tant poderós com Pandora per poder obrir caixes!
Gràcies, tanmateix, pel seu psicoanàlisi gratuït... no sap que bé va que a una l'etiquetin i la classifiquin (igual que fa vostè amb la poesia) i la cobreixin de frases fetes suades (el dit, qui no té res a dir...) i d'improperis pseudo-redempcionistes.
Veig que això de l'amistat el molesta especialment i li troba pegues i conspiranoies, suposo que (i ara copio el seu pretenciós estil de conseller rotllo patriarca gitano) es deu a la seva manca de relacions personals autèntiques. Només cal llegir el seu bloc.
Deixi, home, de fer el sòmines comentant poètiques que ningú li ha demanat, de crear falses "discrepàncies" i de cercar similitudsd entre les seves rimes i els grans autors. Evidentment, Brossa, Papasseït i Marçal empraven els mots de manera magistral, podent-se permetre el luxe de parlar de roses, pètals i el que els donava la real gana. No com d'altres lletraferits de manual que s'encasten amb els seus límits, pors i tremendismes.
I no faci petons i abraçades, home, que no ens coneixem de res! Això si, cordials salutacions i que tingui un bon dia, oh, vostè, que porta el mateix nom que l'alcalde de Tremp!
Ave Dadá!

Espock 25/05/2007, 20:27

Tota la teva intervenció es basa en critica en el pla personal, amb "barra lliure" des la titularitat del blog, i paradoxalment la manca d’ella en referència als treballs presentats. La meva persona, tan se val. Que sigui un gitano, orellut, lletraferit i amb manca d’amistats, ja ho sabem, pots continuar intentant-ho, són les teves mancances i si així les resolts doncs me’n alegro molt d’haver-hi contribuït, però desconec l’interès que és pugui tenir per les meves misèries i virtuosos defectes, jo si, a mi m’ajuda a ubicar-los i contrarestar-los, gràcies reina. Pot ser que en vulguis fer un "corazón de verano" però tot i que estem en un blog poètic el que dius senzillament no té altura ni en qualitat ni tan sols és poesia. Et puc direccionar per unes quants blogs on l’insult es habitual, per ell tenen raó de ser, inclòs pots arribar a fer-ho millor i més gràcia.
En quant als treballs, (el meu, doncs el de la teva amiga fa mesos veig que no el comentes si més no en aquest blog,) has estat tu qui l’ha traslladat aquí, a fi d’evitar mullar-te amb la teva raonada i indubtablement sabia opinió filològica, dient que no t’agrada res i se’t en fot comentar-ho tan aquí com al meu humil blog per la "mandra" que jo continuo dient-li "por".
T’has volgut salvar amb una fugida endavant, rectificant sigilosament la relliscada en l’afer paraules (rosa, pètal...) per construccions volent-ho embrutar per que no és veies tot comparant-me a qui no m’he comparat. Has definit el boomerang d’unes frases que vares estrenar precisament tu, com a "suades", quasi tan com aquesta pròpia expressió, sort que tirant cursor amunt hi resten les hemeroteques!.
He formulat i sempre en resposta a un post previ, uns criteris a fi de que es generes un debat o l’interlocutor a qui contesto me’ls raones, veig tampoc vols intervenir. Mandra també?
O estàs per sobre d’aquestes coses?
Constato doncs, tots dos fem la mateixa pudor, i me’n alegro, doncs t’has dignat a imitar-me tot rebaixant-te al meu nivell de suposicions (darrerament ja no es pot ser gaire original), desautoritzant i investint-te en el paper d’alliberadora de la teva amiga de la meva incomoda presencia, qui des un principi no tindria que haver-me agraït sinó senzillament convidant-me a no intervenir.
Un petó.

divendres, de maig 25, 2007

XIFRES I LLETRES

XIFRES I LLETRES


Quantes gotes dibuixen un cor tempestat?
tan prompte engolides en l’eixam de l’oceà.
M’aprofundeixen, retina endins,
i mentre et nedo negror d'ulls
sóc fràgil lluerna de la seva obscuritat.

Quants graus dilueixen en perfum
el tremp del aliatge d’ambdós?
si en som xifres incomptables
dintre el muntant dels valors.


Espock

dimarts, de maig 22, 2007

LA BÚSTIA

LA BÚSTIA


Plena de missatge, aquella bústia
nissaga malbaratada d’un manyà,
l’alè del vent i la llum il·lusa
es mossegaven, àvids gossos
de buit per aixoplugar.

Ombregen paraules obtuses,
les escriurà el vell ningú,
donen decalatge de rovell
a un to verd tot amortallat.

No tanca les vergonyes;
a mig estómac
(per digerir la culpa)
un impacient cop de puny.
Més enllà de lletanies
la integritat li escriu cartes
cada cop de més lluny.

Sorgida del seu endins
la veu d’ull guerxo aclucat.
Una cara n’està estesa,
surt un palmell de la boca,
capta almoina, la finestra
a un fonedor apropiat,
per despendres - a morfosi lenta -
del seu bagatge armat.


Espock

dijous, de maig 17, 2007

CINC ANYS I UNA FLOR

CINC ANYS I UNA FLOR


Esquivo el lustre a dreceres
per no pansir aquell amor;
i al florir ses primaveres
juntaren ram del record
les sis roses cridaneres.


Espock

dimarts, de maig 15, 2007

UN QUE EN SON DOS

UN QUE EN SON DOS

Són ulls, els de la teva cara,
dues llums d’encendre sol,
i entre ambdós palmells
vesteixes nuesa, la del meu cor,
si el roig, el de la boca
roses amb pètals bessons.

Cada vol de ta mirada,
cada flor florida als llavis,
cada batec dels teus braços,
tenen el valor de dos.

Espock

divendres, de maig 11, 2007

PERDUES

PERDUES

En la creença de veurem enganyat
vas canviar il·lusió per un fals vagit.
Qui de tots dos en sortí mal parat?
si sols vaig perdre l'esglai consumit,
tu per mi i sempre, la sinceritat.

Espock

dissabte, de maig 05, 2007

SANTJORDIÀ

SANTJORDIÀ


Brollo de sa espina tendre
sorgida d’es pètal rosat,
gresol que varen encendre
mon llavi i s’altre meitat.

N’ets inserida carícia
as palmell d’es meua mà
però amb ses ungles escardades
com et pot acaronar?

I a sa llum des despertar
que me’n dius de s’albirada?
pàl·lid rega as expirar
es teu nom de matinada.

Heu-me aquí sentimental
llest, a punt d’oir qual cosa
ferit, espinós, malalt
per no ofrenar flor a una rosa.


Espock

diumenge, d’abril 29, 2007

QÜESTIÓ DE CREURE

QÜESTIÓ DE CREURE

Ja ho sé, no ets cap nena
mes, deixes t’expliqui un conte?
si resta fantasia a l’ ànima
potser te’ l arribis a creure.

Hi havia tal vegada una nit
feta de blaus amb tons negres,
una llàntia espurnejava estrelles
(fluïen des del teu cabell);
era la musa d’un insomni
tot desconèixer la màgia
de ser-ne la d'un mig poeta
meitat noi i meitat vell.
O no era jove, o si ho era?

No t’ho creuràs però...
...No acabava el poema
i el bard, en el seu desesper
apressa la fi al dilema
repuntant-la amb un bes d’acer.

Dormida entre cinc estrofes
lluny ara descansa aliena.

O no era vespre, o no és un somni?
Tant fa, tampoc ets cap fada
i no ho entendràs.

Espock.

dilluns, d’abril 23, 2007

AUCA D'ENTRE CONVERSA


AUCA D’ENTRE CONVERSA

Amable senyoreta de pèl llis:
l’iris n’és ona d’un mar oriünd,
on un somriure curt, rema imprecís
sobre presses d’un despertar profund.
*
N’és solució a un problema capital
orienti’m, - si més no - on cal anar?;
canviem aperitiu per bacanal
per de postres després tornar a esmorzar.
*
Sé, no treballa per amor a l’art
ni en som sospirs compartint paradís
escolti’m però, bellesa, quedi a part
no li demano res més tan concís.
*
Vull doncs, m’expliqui tot el que no diu
quan canten, sap molt bé vostè, les oques
els polls i els ànecs, de queixes ni piu,
de fer el bé d’ocasions en són ben poques;
*
així demano, i no és gaire banal
entengui, em trobo un xic desconcertat
vostè cobra per ser professional
jo, sóc creient en la publicitat.
*
Deixi’m parlar, començo a estar-ne fart
només el blau i el vermell fan el lila
vol fer el favor de mirar la pupil·la,
sinó em podrà mai, prego, escoltar.
*
Té una altra feina o pot ser ocupació?
torno després, potser en millor moment,
sóc massa ingenu? (estic entre-veient)
tinc espera, digui-ho per compassió.
*
Ulls gairebé rodons quasi fogosos
orella dura amb una veu gripal
mans cridaneres, amb dits nerviosos
paraules gust a esbandidor bucal
*
Observo bé té companya o marit,
no se m’enfadi, es poden dir coses
de bon rotllo, sempre sense cap crit
tot –i segons a quins moments no hi gosses.
*
Senyora carn d’uniforme marí
rebenta sa miopia el coloral,
baveja dins la bossa al seu costal,
compresa tal buscant l’aire un dofí.
*
Tan em fot com sigui l’ase i sa passa
si vol beure o no. Hi és per a informar,
no em sigui "freaky" doncs visc a Terrassa
l’últim a dir és "no es sap explicar".
*
Arruga seca abisme d’elefant
amb sota barba de l’indi de gall
ratllo superficial, ben elegant,
tan per dessobre tan com per avall.
*
Estic per sortir, altra volta i entrar
com informàtic a punt d’embogir
estic per mossegar a la jugular
o fugir fins el racó de la fi,
*
Noto un palpitar a la seva parpella
un sac de nervis s’aguanta d’un fil
no vull escolar ressò per l’orella,
mai m’ho perdonaria ser tant vil!
*
Tinc el dolor al genoll, és carregat
del pes de paraules escarransit.
Ve sensació de baixar a un forat
on vostè seu l’esglai dins el seu pit.
*
Desconec qui li ha donat el treball
ni del perquè ens costa rodolar tant
espatlla el dia plàcid i xic frisant.
No hi veig la
solució a aquest guirigall!
*
És un xiclet enganxat a la sola
una mosca d’hivern negra de sol
és com un bou amb un mal de gola
jo el patufet amagat dins la col.
*
Arracades amb gust perjudicial,
volia arribar, a aquest fals entès
no cap allà on em porten vostès
per mantenir-me ancorat a un dogal.
*
S’acaba, resto dispost a l’oblit
fins venen ganes de picar l’ullet
amb correcció dono la mà, o un dit
vostè torni a la feina, jo la he fet.
*
Tinc la impressió, no em desitja cap mal
ha estat consistent en aquest combat
qui l’ha perdut? car no ha estat desigual
perquè ningú de tots dos l’ha guanyat.
*
Aquesta llàgrima acaba de caure
és pel seu pòmul roig, gairebé inflat
en altre circumstància, dinosaure
tindria als llavis, un cafè pagat.

Espock

dilluns, d’abril 16, 2007

MANUS CRIT


MANUS CRIT
(EL DARRER JOC D’EN ROGER)

Intento deixar-te la mà,
car en surtin espines
d’uns dits esdevinguts filat,
o caiguin llàgrimes florides
dessobre imatges
enlluernades amb pàtina de rovell.

Veig com te’n vas
aixoplugat pel créixer,
per a convertir en pols
un manuscrit d’empremtes,
dictades per la inconsciència
enxubada pel record.

Mai t’has atansat tan a prop
tot cuitant amb el pretèrit.
Et trobaré tot seguit,
ja ho sé, al teu amagatall
darrera una llunyania.

Espock

dilluns, d’abril 09, 2007

A COP DE POESIA

A COP DE POESIA

T’escriure un poema cada dia
tot i no estar poeta,
(no cal ser-ho, si el fi
és esculpir-te en lletres).

Tant sols permetem ser martell
d'un constant bes d’ull;
i deixa la meva emotivitat
conformar a cop de poesia.

Espock

dilluns, d’abril 02, 2007

VIDA INFIDEL

VIDA INFIDEL

La meitat del que és la vida
m’ha fugit amb el passat.
L’altre mitja, feta a mida
d'un adulteri forçat,
guarda ingènua ser seduïda.

Espock

dimecres, de març 21, 2007

BRINDIS AL CAVA



BRINDIS AL CAVA

Que la bombolla no cessi la dansa
d’ofegar el fluid del lliri transparent,
exhorti fora, a extramurs l’enyorança
alçant gai l’ànima a cada moment!
Que mil plaers espeteguin en la gola,
fossar estucat, la trompa estomacal.
Brogida a orella, degustis la sola
tessitura d’aquest sabor especial!
Avui et brindo, lluny, a
un munt de metres
et brindo tast
d’un glop,
manifestant:
la copa és plena
d'un most fet de lletres
alçada en vers a tu, La Violant.

Espock

L'ART DE PERDRE'T

L’ART DE PERDRE’T


Vull caure ferit
pel pas de tes petjades
clavades al meu si;
no saben trobar sortida
al camí del record.

Llauren la memòria
cada cop més avall
i més endins
fent-ne de mi
escultura de solitud.

Defallit, em desplomo
sense la crossa dels teus ulls.


Espock.-

dijous, de març 15, 2007

PELL DE MARÇ


PELL DE MARÇ

Encara la porto endins
l’empremta de mirada aquella
la va clavar tan profund,
del seu marró en va fer negre.
Fora d’un most prou dolç
per fermentar sota cada cella
una collita de flors
del cep de la primavera.

Ara sé com dansar amb l’aire.
No pateixis pell de març
tot el guaitat es pot tornar a veure,
no serveixen les finestres
si per elles no entra llum;
el sol avui ens ha marxat,
demà dels porticons madurs
regalimarà més tendre.

Espock

diumenge, de març 11, 2007

LA PANADERA

LA PANADERA

A la fira mare meua,
deixeu-me hi avui anar
un esglai en mi colpeja
cada cop quan li venc pa.

me'l faria de tot dolços
petons de cabell d’àngel i mel
amb llevat de sucre clar;
perquè amb el seu gust de farina
amassi un amor tardà.

N’he llescat la tendresa
molla d'estim, crosta d’amor;
l'espiga brota del endins,
junt la sal d'alguna llàgrima
dissolta per suportar dolor.

Perquè en la seva mossegada
combregui un tros de l’anhel,
de mes mans ses formes clares,
del cor, un tros del batec
per satisfet passejar-lo
tant a prop com sia del seu..

El portaré amb tota cura
abraçat al meu pit amb força
per no refredar l'estim
l’alletaré d’afecte
com si fora el nostre fill;
blanc perquè l’enfarini
el somriure del mirar.

Li donaré i serà carta,
quan li torni canvi
amb el consol del tacte
prendré l'aroma de sa ma.
Amiga també, mare meua,
deixeu-me hi avui anar.

Espock

diumenge, de març 04, 2007

JOC DE l'EDAT


JOC DE L’EDAT


Queda, per tornar, altre lloc
verge o lliure de bagatge?
Pot l’aigua d’un ple miratge
ofegar-me massa o poc?

Crec, algú sacseja un toc
i em fa crear un utillatge
suposo, m’ajuda al viatge
per escampar d’aquest joc.

Jugo a no perdre, i millor
tot i guanyar-hi molt menys;
ja ho sé, en diuen l’edat.

Sempre em quedarà un racó
per a guarnir-lo de senys
si em volen fer el seu costat.


Espock

dimarts, de febrer 27, 2007

EQUILIBRIS

EQUILIBRIS



A l’equilibrada balança
de la mitjana d'una relació
posarem les mateixes llàgrimes,
tots dos el mateix cor.

Però, si fora de pes
l'estima, la tendresa o l'emoció;
dona, no t'equivoquis,
sense cap mena de dubte
qui va posar més
vaig ser jo.



Espock.-

dissabte, de febrer 24, 2007

Trobada


Bé aquí em teniu recitant "Llop Blau" a l’Auditori del Ajuntament de Calafell. Ha estat un dia complert, al mati hem visitat la casa on va viure Carles Barral amb un ambient força mariner i desprès de la inauguració del parc de la Sínia. Un agraïment als dos grups de poesia que s’han trobat tan el "local" el Nas de la Lluna, com el "visitant" amics de la Poesia del Casc Antic de Barcelona.


Una Abraçada a la Maica, l’Amparo, Monique, en Joan Asensi, Carme Cata, Rosa Queralt i en Joan Asbert que per cert us convida el darrer dimarts de cada mes a les 7 de la tarda al Pati Llimona on hi fa un programa de poesia. i a tants d’altres amb qui tan la meva companya com jo mateix hem mantingut l'agradable trobada poètica d'aquest dissabte.

dimecres, de febrer 21, 2007

DESGLAÇ

DESGLAÇ


Ha estat de novembre a febrer,
(justament neu pel cabell)
compartint l’hivern,
fred i el desglaç
amb un mateix estel cromat.

Des que he nascut
m’he encès d’ella
per apagar-nos plegats.

Espock.-

divendres, de febrer 16, 2007

RONDALLA D’UNA MIXA

RONDALLA D’UNA MIXA


Quan té el buit en el seu cos
surt per fora a "donar un vol"
son biquini és pèl i és os
mentre s'apropa al revolt
fins el llac del bon repòs.

Les amigues canten rap
"guaita, marxa la ximpleta!
això de volar és un nyap
trobaràs nuvi, mixeta?
portes massa ocells al cap"

Escolta i deixa miolar
tota coherent i segura
sap molt bé, bufen en va,
segueix i amb sigil murmura:
"per res es volen mullar!"

Planxada a l’aigua, al bell centre
amb els llavis aclucats
els núvols prop del seu ventre
s'emmirallen pels costats.
Piula un ronroneig, de mentre,

bestioles amb plomall
mouen líquid al retaule.
Molt a prop d’aquell vitrall
rialles de gata maula
fugen indret cap avall.



Espock

diumenge, de febrer 11, 2007

RETINA ABSENT

RETINA ABSENT


Em trobo davant teu
foragitat pel quelcom buit
d’una impressió, tanmateix
una retina absent
velada per l’incertesa
de no donar ni rebre condol;
és aquí només
per fer-me saber clos de tu.


Espock

dimarts, de febrer 06, 2007

RAPÈ

RAPÈ


Entre l’un i l’altre
l’espai d’un poema,
un ram de lletres
bisellades amb lluentor d’alpaca,
radiografia aliena d’un mal de cor;
plor del nou nat
dins bressol d’ulls.

Trontollen glàndules i pupil·les
davant el conjur del plaer;
un esternut com a llàgrima
exprimida en humitegí l’ànima.

Què en sabem d’ella?
si resulta farcida d’emocions.
Demà de què me’n constiparé?


Espock

dijous, de febrer 01, 2007

TRES DONES


TRES DONES



Bona mar, sirena aimada
espill fet d’aigua lluent
solcant sobre, platejada
farta d’estar al firmament,
cau lluna a xarxa parada;
per ballar molt tendrament.

Dones: l’una enamorada
l’altre n’és la complaent.
Plorosa nit, trasbalsada
no vol mirar ni un moment
per no aigualir l’abraçada
al seu estel més fulgent.



Espock

divendres, de gener 26, 2007

A L’INREVÉS /COMPTE ENRERA


A L’INREVÉS /COMPTE ENRERA
Ara ens toca dir adéu
i no surt el pronunciar-ho
la llengua s’entortolliga.
Per estar malalt de melangia
cal saber no empassar massa
i veure l’entorn tremolós
darrera d’un cristall d’aigua,
- mossegar-se, també fa mal
però ajuda a suportar l’ànima -.
La pluja torna a l’anvers del cel
al peu, de nou la seva empremta;
camina el sol de tarda a matí
tot renunciant a fer migdiada.
De tinta s’emplena el tinter,
de blanc, els fulls amb gargots;
l'arrel del roser escup el vermell,
es dessagna
de roses donades, flors de nit
juntament amb tantes altres rosades.
Les ones, porten el mar cap endins
i sobre elles encara glopeja
l’estigma d’amor dessalat
perdut entre marinades;
desert de la blanca neu,
resta en mi, salina rasa.

Els ocells volen enrere,
em faig menut i petit,
mut, sense escriure paraula.
- Tampoc m’agrada el que veig
ho volia pensar diferent
recordat des d’una altra mirada -

I tornem a començar
et dic hola!
em ve la necessitat d’abraçar-te.
No sé si així també tot acaba.
Espock

dissabte, de gener 20, 2007

CADASCÚ

CADASCÚ



Clavats al bell mig de l’ànima
trossos de cristall d’esguard,
són foscos, coneix-ho el vidre
del vitrall que es va esquinçar.

Ferides les meves galtes
d’esgarrinxades de veu
foren trets cap a la orella,
ressorgiren tots d’arreu.

La font no cicatritza
per la humitat del record,
regalima, brot morat
des del sangtraït del cor.

Ara ambdós a diferent vida,
com vivint en sengles móns,
tot i el pedaç l’un de l’altre
restat dins i ben al fons.


Espock

dimarts, de gener 16, 2007

TEMPS ENRRERA

TEMPS ENRRERA


No hi ha rellotges per temps cap enrera
tot l’ho irresolt es perd dins el passat
resta profund al cau ben amagat
com sigilós aguait d’urpa de fera.

Allí, engolit al fons de la quimera
burxa a grapades un món ofuscat,
forma part del vagó descarrilat
dintre sac d’una via sangonera.

Allí va a parar l’ànima i tristesa
forjant amb cura rails d’una gàbia
tanca de solitud, fred i presó.

Allí on sempre m’acull la immaduresa
desfeta quan aquell moment de ràbia
il·lumina foscor amb solució.


Espock.-

divendres, de gener 12, 2007

GEMMA

GEMMA

Mai he concebut el temps
néixer d’un rellotge d’aigua;
segons regats, gotes de valor;
ni un cor fet parla
al gust d’un sospir clar d’aire,
o un petó d’imprudent destí
amb la gosadia d’il·luminar
qui un dia em va dir pare.

Mai podia figurar els somnis
esclats dins la bombolla
pilosa de brillantor d’argent,
vellut dolç que cobreix,
silenciós, el creixement de la flor
dels nou pètals de febrer.

Mai he imaginat un àngel
perquè t’he vist a tu.

Espock

diumenge, de gener 07, 2007

TERRISSA

TERRISSA

No et moguis,
doncs trontollo davant
la perfecció del plec de roba,
el missatge d’un somriure
n’és article pel deler,
batega un perfum de complicitat
dins el pit de tots dos.
Resta quieta, marbre cuit,
et tornejà la llum.

Espock