diumenge, de setembre 12, 2010

PASSEJANT EL MAR

PASSEJANT EL MAR


Passejant sa falda el mar
em va prendre les petjades
un rapte no va ser, car
n’eren passes regalades.

Begué un tast d’esperit de mi
enxubant la meva imatge.
Jo, un tram del seu onatge
mentre gaudia el camí.

Tots dos d’entre conversa
amb paraules ben salades
ell junt a mi, i jo viceversa
les mullàvem emblavades.

Passejant sa falda el mar
em va prendre les petjades
haver-les perdut tan fa
totes elles n’eren blaves


Joan Ubach (Espock)