diumenge, de juliol 30, 2006

EL VOL DE L’HOME OCELL


EL VOL DE L’HOME OCELL

Vinc d’un vol inemulable pels ocells.
L’invisible, llampega tro fosc
- estridència clàssica del bes -.
Necessito, saps, de tota aquesta litúrgia
per combregar-te, abans tornar a pecar,
caient, novament d’inexperiència en tu.

Torno brut, empastifat de melangia,
ungit amb mel d’eixam de records;
perquè em netegi ta transparència
o el bany d’un cridaner plor
del teu reclam ara sec i mut,
..intern i intens.

He oblidat emprendre volada
amb llastra de poc cor,
però no es feixuc el batec
quan sobre tots dos hi ha el res.

espock.-

4 comentaris:

Violant de Bru ha dit...

Caram Joan, parlant d'ales...
Molt bonic i benvingut de nou al món virtual.
Petons!!!

espock ha dit...

Gràcies Violant i bentrobada blocaire!, princesa dels bits.


Joan.-

sinera ha dit...

Preciós! un poema de caire intimista, plé d´entrega, caus suament del teu vol, aterras justament al cor de la tendresa... hi haurà resposta als teus braços vençuts?

Un petonet i fins la tornada estiuenca!

Montse.

espock ha dit...

bones vacas (muuuu) Sine


pocky.-