divendres, d’agost 18, 2006

INTERACTIU

INTERACTIU


Imaginat ser ombra blanca
causa d’un pensament ennegrit;
consentiries ser-ne l’espurna
per encendre-li la torxa
o il·luminar-lo al teu pit?

Visualitzat brisa dolça,
manxes navegants dels vents;
si estes en vela perduda,
bufaries ta dolçura
per sobre el seu respir?

Ara pensa en un poeta
amb el seu intern afligit;
encara fos una excusa,
voldries ser-ne sa musa
si portés tot això dins?

No comprens el que et vull dir
però has de tenir-ho assumit;
el poema es ja a la fi;
tu el llegeixes, donat compte,
i jo sóc qui te l’ha escrit.

Espock.-

2 comentaris:

sinera ha dit...

Una proposta interactiva i molt interesant. Espero hagi resposta!

Petonets!
Montse

espock ha dit...

Volia fer quelcom que sonés modern i al lector li quedés el dubte de sentir-se implicat. Representa que parlo físicament de/amb qui ho llegeix, ell es el subjecte i qui te la suposada clau.

petonets.

Joan.-