dimarts, de novembre 28, 2006

AIGUA DE VAPOR



AIGUA DE VAPOR
(crònica d’una infidelitat)


M’atrau allò no et puc obtenir
però guarda’t del cor el tros més humà
doncs si mai ens arribéssim a estimar
del nostre amor no espigarà l’avenir.

Per tu vull tastar des del gust a verí
als ardents secrets d’engavanyada malesa,
el sabor de trèmula brasa encesa
cremant tan dins com fora de mi.

Sóc coneixedor del fruit del arbre,
- salada polpa -
de la coïssor del no poder-se’n reprimir,
del mig petó salivat amb pressa dolça
abans l’eclipsi el malestar diví

de saber-nos aigua freda
mentre en som el vapor
causat per la flama
de la propietat del sentir.


Espock

3 comentaris:

Violant ha dit...

Aquest cop has pujat el to dels teus poemes, de to i de temperatura.
Una abraçada fidel!

espock ha dit...

Gràcies guapa, com va la postal?

Joan.-

Dalia ha dit...

Que bonic, quants sentiments..

Un petó molt gran ;).