dimarts, de febrer 06, 2007

RAPÈ

RAPÈ


Entre l’un i l’altre
l’espai d’un poema,
un ram de lletres
bisellades amb lluentor d’alpaca,
radiografia aliena d’un mal de cor;
plor del nou nat
dins bressol d’ulls.

Trontollen glàndules i pupil·les
davant el conjur del plaer;
un esternut com a llàgrima
exprimida en humitegí l’ànima.

Què en sabem d’ella?
si resulta farcida d’emocions.
Demà de què me’n constiparé?


Espock

1 comentari:

espock ha dit...

Aquell estornut que et provoca el deler, l'he volgut materializar.