dilluns, de novembre 05, 2007

A UNA NOIA GRASA



GRANDESA

De grandesa ve esplendor
no et rendeixis en batalla;
tant t’alberga l’interior,
no podria, per sa talla,
vestir el cor d’un sol petó.


Joan Ubach (Espock.-)

4 comentaris:

UB FOOD TRAILERS ha dit...

Cada cop me’n dono més compte de la importància de la idea per sobre del mètode, per escriure s’ha de tenir quelcom a dir, que sigui coherent, transmeti (sigui entenedor per qui el llegeixi) i es deixi seduir. Rimar i “metricar” és tan fàcil en si mateix que no deixa d’ésser una eina més per aflorar allò que molts cops porto i no sé plasmar.
Poso per exemple aquest mateix poema, sorgit d’una conversa amb una noia voluminosa, tanmateix molt maca. Tenia, inconscientment, la necessitat de barrejar aquests dos elements de manera que no fos ofensiu i ajudes. Faig un esborrany precipitat, tot pensant que es això el que vull dir.


A UNA NOIA GRASA

De grandesa ve esplendor
mai rendeixis la batalla;
tant alberga l’interior
no sabria vestir els llavis
d’un bes per la teva talla.

Òbviament, hi trobo una manca total de coherència, apropant-me a la indiscreció i mal gust, just el contrari del que volia, es a dir, li faig mal favor a la persona a qui em refereixo i no expresso el que vull. Ja partint del propi títol, penso que si estic en el seu lloc no ho entendré, així doncs amb l’ajut d’aquest temps de fermentació , canvio per un títol més empàtic i abocant-hi suggerències que em permetin arrodonir i mostrar les meves intencions per fer-lo més bonic (treballat) amb el “marc” d’una rima i mètrica.

Anònim ha dit...

vALIENTE TONTERÍA COLEGA, ESO ES LO TUYO, LA BOBADA T LA DOBLE VIDA ¿EH¿ EN EL FORO DE TERRA VAS DE CAPULLO Y AQUI DE SANTO, ACLÁRATE NEN, QUE LO TIENES MAS CRUDO QUE TU TIA ABUELA...."I" NO TE DIGO MAS

UB FOOD TRAILERS ha dit...

Benvolgut anònim: Desconeixo a quin foro et refereixes, doncs no estic inscrit a cap de terra, si més no, toco fusta perquè sigui literari, motiu pel qual no puc rebatre el tipus de “bobades i capullades” que esmentes, senzillament perquè no sé quines son, ni qui las ha fet. No me’n amago que n’acostumo a fer-ne, però certament a Terra impossible.

Colega, deu venir per que deus escriure també poesia? Si és això el que ens uneix, ambdós com a junta-lletres, estaria encantat de llegir-te, si em dones link, i amb més raonaments dels que tu m’exposes per aquest poema et pugui comentar quelcom teu.

Talment crec que pixes fora del test, t’equivoques de persona i hi ha qui t’ha direccionat cap un lloc que no és el teu. Sincerament, et veig descol·locat com un camell acabat d’aterrat al pol nord, tan pel teu llenguatge com per la teva percepció gramaticoliterària. Les majúscules, en tots el idiomes acostumen a posar-se al començament de l’escrit o bé, entre altres llocs, després d’un punt, les interrogacions en castellà van a dues bandes ¿?, et deixes un munt d’accents, punts i lletres que apareixen sense cap mena de significació comprensible. Que un neng anònim parli de dobles vides a qui hi posa la cara i cognom és talment esperpèntic i et resta qualsevol credibilitat en el coneixement, com dius, de la meva tia, Déu l’hagi perdonat!.

Un consell, que sé obviaràs, tingues cura de las companyies allà on et posis, si més, no tinguis la innocència d’un babau creient-te-las, doncs t’han degut posar un parany i hi has caigut de quatre grapes. Pensa-ho dues vegades abans de fer bords intens de desqualificació a qui no saps ni qui és, ni hi tens cap mena de relació, taül!.

Anònim ha dit...

Tranquilo colega, el que te ha escrito es un oligofrénico que anda un poco confuso y te confunde con su madre. Tú ni caso, auque tampoco estaría mal que, ya que contestas, lo hicieses en un idioma entendible por todos(inglés, castellano, chino, hebreo...)