dilluns, de gener 28, 2008

TRENCADISSA

TRENCADISSA

M’has ben esquinçat el cor
no el puc pas reconstruir
em manca encara un dels trossos.

Amb ell, trencat a la mà
te’l ofreno sens reserves,
si el volguessis readmetre
partit entre sanglots,
per tornar-me’l a trencar
o en tot cas per retornar-li
el bocí que prou conserves.

Joan Ubach (Espock.-)

2 comentaris:

clara albizures ha dit...

Quina entrega!
m'agraden les poesies d'aquest mes en particular.

espock ha dit...

Els que autodiem poetes ja no savem que fer per cridar la atenció. Estimar com mai a la poesia es entregar-se com mai.

salutacions.

Joan.-