diumenge, de maig 04, 2008

AVORTAMENT

Hi ha tantes poesies que resten enterrades enmig d'il·lusions de nit. De cop un se’n va a dormir i d’entre boires apareix, preciosa, la millor estrofa de la meva vida, no saps com, li van seguint el pas tres o quatre companys amb cara de versos solts i rimats. Una nuvia impacient per una nosa que deliberadament retraso.

La situació es un xic compromesa, no hi ha en aquell moment llapis i paper a mà. És tan fàcil, penses, que et deixes endur per la son , "ja te’n recordaràs, es impossible d’oblidar això que pràcticament ho tens fet" fas un exercici de memorització.

Surt de nou la llum del dia i, com tant altres cops penso, si aquells versos tan clars però remots en el record eren d’un poema que es deia somni. Maleeixo un altre cop, sento la frustració d’haver perdut un fill per un avortament voluntari i imprudent. Sé, quant arribi a l’infern, no em voldràn doncs hauré gastat les malediccions.

Una persona a qui valorava molt, em deia, "no et preocupis, això queda dints i surt en el temps, quan la tornes a necessitar"

Salut.

2 comentaris:

MGJuárez ha dit...

Només puc dir poques cosetes: escriure es un ofici, ser poeta es una afició a la vida. Plasmar al paper el poema requereix -no el romàntic llapis i el full impecable- més aviat l'intimitat amb el pensament. Res de fora. Res. El buit amb un mateix. Res d'escoltar o escoltar-se. Un ja sap qui es amic o amiga, qui omple les nostres butxaques de vivències plenes i sinceres. La resta, son diàlegs infructuosos amb el deliri d'altres. Un bon amic, en referència als autors i els seus deliris i exigències emocionals em va dir: Que los escritores sean susceptibles, narcisos, ególatras y aún desquiciados... no me parece excesivamente importante. Uno es quien decide a quién le soporta ciertas cosas y a quién no.

Atrapa el moment, que res intern o extern ho impedeixi. Res de somnis. Tu ets qui desideix on resta el poema. Tu ets qui desideix la teva disciplina.

Una abraçada,

espock ha dit...

Gràcies Montse les cosetes que només passen pel teu davant una sola vegada, s'han d'atrapar "al vol"

petonets