dilluns, de novembre 17, 2008

HAVANERA

HAVANERA


Mariner, navegant de tavernes,
a cada moll te’n amarres a dues.

Quan li abordis els braços,
i bevent-la, t'emborratxis d'ella,
al creixí del llevant cap a un altre rumb,
abans partir aventures
fins a un millor port.

I amb la set de petons apuris l'ampolla,
assaborint l'oblit dins una llàgrima de rom.
Mentre la tombis amb el polze al coll,
abans de llançar-la bruta a la sorra,
tap de pena per al seu buit d'amor.

Brinda per mi el teu xarrup final,
aquest l'he de gaudir jo;
tinguis per segur en aquell moment,
encara als teus llavis no serà teva,
doncs la seva boca estarà besant,
a qui com a ningú
un dia va estimar.




Joan Ubach (Espock)

3 comentaris:

Violant de Bru ha dit...

M'agrada el final del poema, els darrers quatre versos.
Una abraçada,
Violant

espock ha dit...

Moltes gràcies, gairebé tots els he d'estructurar correctament, si més no d'une altre manera amb signifcats metafores i paraules més precíses. El qeu m'importa ara i avui és la ideia, tinc tota la vida per corretgir i el que em resti d'eternitat.

Aneu al tanto amb les motos ja saps que ha passat avui pel Penedes confio que no t'hi hagis vist involucrada.

Una abraçada.


Joan.-

Violant de Bru ha dit...

Tranquil Joan, jo no he sortit aquest cap de setmana i ja he sentit el què ha passat, és terrible!!!Gràcies per haver-te'n preocupat!!
Un petó!!