dilluns, de desembre 22, 2008

UN POEMA INEXISTENT


UN POEMA INEXISTENT


Cerco una paraula inexistent
al emergí d’una palpitació
sia prou plena i diferent;
costarà transmetre la percepció
definint-ho amb quelcom adient.

Tinc l’esborrany ben en blanc
just em serviria per a res, i tot
em confesso —a cor franc—,
per emplenar de tinta el mot
n’és massa feixuc l’entrebanc.

I si em carregués la emoció?
no tindria tal problema
amb tota la mala intenció
evitaria així el poema;
amb ell inclosa la extenuació.

Us proposo un joc ben trist
no llegiu d’ací estos versos,
oblidant aquest imprevist;
retorneu a móns diversos
fent veure no l’haver-lo vist.


Joan Ubach (Espock)

Cap comentari: