divendres, de gener 09, 2009

EL TEU CABELL

EL TEU CABELL


Caus amb tot el cabell damunt ma cara,
sento el remor com fulles a la brisa,
és la complicitat justa i precisa
per aïllar-nos darrera una mampara.

Sorgeix la realitat, la veig ben clara
l’engany de l’actitud teva submisa,
jugues doncs, amb aquesta vil divisa
per dessota estar qui empeny i m’empara

ser poeta a cada cop del teu maluc,
arpegiant tes femelles intencions
amb l’excusa de sexe i del delit.

Fugir aquest tutoratge, doncs no puc
si a més m’escrius a ball dels teus mugrons
mil i un poemes d’amor dessobre el pit

Joan Ubach (Espock)

4 comentaris:

espock ha dit...

DE LAS ARTES


Tu melena colgando ante mi cara
suena a rumor de hojas en la brisa;
como si fuera el mundo quien tratara
de aislarse con un velo a toda prisa.

Sesenta y nueve luces de colores,
arco hecho del iris de la piel
entre labios, limpiamos desamores,
con savia lava, mezcla sabor miel.

Desatamos salvajes emociones,
inocentes, son presas del acecho
y la voracidad de las pasiones.

Pluma y papel esculpen en el lecho;
inspirados escriben tus pezones,
mil y un versos de amor sobre mi pecho.


Espock


Del libro “Te mandaré mi aliento” publicado en Sevilla 2006
http://poesia-irc.com/tienda/product_info.php?products_id=33&osCsid=66ba4a6463f21a6479cfe786276dd329

MGJuárez ha dit...

...pàg 91

Una abraçada,
Montse.

espock ha dit...

Bon any Montse. Hi ha algun llibre de poesia en xarxa que no tinguis?

Salutacions molt cordials.

Joan.-

MGJuárez ha dit...

Esclar Joan, no tinc tots els llibres dels autoeditats en xarxa.

Una abraçada,
Montse.