divendres, de febrer 13, 2009

COMPLICITATS

Parlem de complicitats

Tot i tenir-ne la oportunitat, els meus principis són reticents a posar publicitat al bloc, crec que d’alguna manera existeix una certa complicitat autor/lector i aquesta queda trencada pel propi interès. Tot i set conscient que un dia o altre tindré que claudicar, donat que no hi ha empresa de connexió a xarxa que em faci cap mena de descompte per estar creador i abocar la feina de prou hores a un lloc que en fan negoci. Menys encara les empreses que faciliten el propi lloc on fer-ho. La pela és la pela, si vostè te suficient quòrum li posem publicitat, i guanyarà diners amb ella . Amb aquesta premissa, abocaré al presumpte lector a una situació d’indefensió, si li interessa A passi abans per B, o en tot cas arrossegui aquesta masa de lectors d’una manera messiànica, estimbant-la cap allà on no vol anar.

Ara per ara no tinc prous bemolls, ofereixo gratuïtament, perquè sent realista tampoc tinc cap altre opció. Es a dir que pel sol fet d’ofrenar quelcom manufacturat pago diners i indirectament en guanyen d’altres que no hi tenen res a veure.

El meu objectiu no és prioritariament atresorar, sinó mostrar un contingut, per això penso que el que em pugin donar ara per ara no em compensa les visites que tinc. Anem tots en el mateix vaixell espero ningú naufragui.

Català/castellà, si escrigués en castellà, (que també ho faig i m’inciten a publicar) multiplicaria per cent les entrades de bloc per quelcom tan minoritari com és la poesia però tanmateix, on radica la llibertat? Serè més ric perquè em llegeixi més gent? o serè més ric perquè em llegeixi la gent que jo vull.

Jo he triat aquesta segona opció.

Joan.-

1 comentari:

Ferran Cerdans Serra ha dit...

bona reflexió... ets ric fent el que vols fer