dissabte, d’agost 27, 2011

DIÀLEG D’UN INSOMNI


DIÀLEG D’UN INSOMNI



Tinc ganes d’estimar-te


ho sento, però la inquietud
pren de mi la impulsivitat,


i el sincerar-me acapara,
em deixa mig endormiscat
per tu i
l’agulla de la balança


entre l’egoisme del voler
i la timidesa de no molestar-te.


Em barallo amb la por
al teu silenci
(em pot i em calla)
A retrobar-te amb ta parpella clocada,
fen-te dormir, meva nineta


acotxant-te del fred que mai tindràs
doncs oberta et cobreixo amb ma mirada.

Tinc ganes de tornar t’ho a dir,
són tan sols dues paraules,
tindré temps de recordar t’ho
...n’arribaran a ser tantes!
Potser hagués estat millor
no haver-te aimat mai
per estimar-te, per primer cop ara.

Rosego digerint amb serenor
la gelosia al teu somni diferent,
jo en tinc l’ús de fruit d’un
...tu sempre en viuràs un altre.

Se m’escapa un gemec involuntari,
el desig del meu respirar, et llama.
T’hi despertat?
-No, veig dorms encara –
Shhhhhh ! (en veu baixa)
no et vull raptar del teu somni,
però certament, en tindria ganes.


espock .-

7 comentaris:

sinera ha dit...

Joan, un poema ple de tendresa i desig.Moltes gràcies per l´expresió dels sentiments més sincers.

Montse.

espock ha dit...

Diuen que la tendresa viu continguda dins els ulls de qui la sap veure. Una abraçada agraïda.

Nat ha dit...

El sentir ìntimo, tanto, que hasta teme hacerse voz.

Una dulzura de poema.

Saludos desde Santiago de Chile, estimado amigo.

(Siempre paso a leer tus poemas, me declaro fan de tus versos).

Anònim ha dit...

un molt bon poema

Dafne ha dit...

No sé com he anat a parar aquí.
Quan he entrat, no he pogut evitar llegir-te, emocionar-me, i sentir en la meva pell, detalls descrits en les teves belles paraules.
Potser de tant en tant, vindré per emportar-me, aquesta sensació, que ara sento.
Bona nit!!!

espock ha dit...

Benvinguts a casa vostra.

Anònim ha dit...

n'he vist de millors... XD