SONETÍ AL VENT D’OLESA
Bufa avall el Puigventós
entre escarxol i olivera,
ja arriba, pren la drecera
pel seu vessant més sumptuós.
S’atura, amagat joiós
entre les ombres de l’era;
descobert, se’n torna enrera
per fer un passeig amorós.
La vila hi posa sa galta,
com la paparota encesa
encomiada el seu agost.
Surant la blava riba alta
ell, li xiula adéu, la besa
i enfila rumb al congost.
Espock.
1 comentari:
Segón poema presentat al concurs del "Voluntaris d'Olesa de Montserrat" 2006, per si falla el primer "La Plaça de les Fonts"
Publica un comentari a l'entrada