dimecres, de juny 17, 2009

OLOR

OLOR

Escrita la teva olor
encara a la meva pell,
llàstima no haver estat un poema
...o potser si?

espock.-

3 comentaris:

sinera ha dit...

Ben tornat!
No hi ha res millor que un poema a la pell...
D´aquest meu ja fa temps... uff!
Un petonet amic meu, i contenta de la teva tornada.

Montse

MÍNIMA DISTÀNCIA AMB LA MARTA

D´un olor personal es perfuma l´ambient
tanca els ulls
aspira tot l´aroma infinit
obrint les aletes nasals
penetrarà al interior
donant formes als espais virtuals.

Sents el contacte
sents els límits
la proximitat
sents d´altres formes
que conformen el teu voltant.

Aspirar!!!
Exhalar!!!
Respirar!!!
Entra i surt la vida
això es intimitat.

Ballem,
ballem a ritme compassat
elevant les formes
sense aire separant,
tú formant una cara
jo acoblada
sense fer-nos mal.

Gràcies Marta
per la teva porositat!
per no deixar espai
a la mediocritat
donant-nos sempre
un alé de sensibilitat.

Sinera.

espock ha dit...

Qué més proper que la pell?

Gràcies Sinera

espock ha dit...

Darrerament estic intentant moure'm per treure les i del començament de vers o tan mateix poguerles substituïr per un "o", che! em pareix més rodó