OLOR
OLOR
Escrita la teva olor
encara a la meva pell,
llàstima no haver estat un poema
...o potser si?
espock.-
Escrita la teva olor
encara a la meva pell,
llàstima no haver estat un poema
...o potser si?
espock.-
Etiquetes de comentaris: Lliure
enviat per espock @ 11:05 PM
3 comentaris
3 comentaris:
Ben tornat!
No hi ha res millor que un poema a la pell...
D´aquest meu ja fa temps... uff!
Un petonet amic meu, i contenta de la teva tornada.
Montse
MÍNIMA DISTÀNCIA AMB LA MARTA
D´un olor personal es perfuma l´ambient
tanca els ulls
aspira tot l´aroma infinit
obrint les aletes nasals
penetrarà al interior
donant formes als espais virtuals.
Sents el contacte
sents els límits
la proximitat
sents d´altres formes
que conformen el teu voltant.
Aspirar!!!
Exhalar!!!
Respirar!!!
Entra i surt la vida
això es intimitat.
Ballem,
ballem a ritme compassat
elevant les formes
sense aire separant,
tú formant una cara
jo acoblada
sense fer-nos mal.
Gràcies Marta
per la teva porositat!
per no deixar espai
a la mediocritat
donant-nos sempre
un alé de sensibilitat.
Sinera.
Qué més proper que la pell?
Gràcies Sinera
Darrerament estic intentant moure'm per treure les i del començament de vers o tan mateix poguerles substituïr per un "o", che! em pareix més rodó
Publica un comentari
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Pàgina d'inici