dimecres, de juny 17, 2009

OLOR

OLOR

Escrita la teva olor
encara a la meva pell,
llàstima no haver estat un poema
...o potser si?

espock.-

3 comentaris:

MGJuárez ha dit...

Ben tornat!
No hi ha res millor que un poema a la pell...
D´aquest meu ja fa temps... uff!
Un petonet amic meu, i contenta de la teva tornada.

Montse

MÍNIMA DISTÀNCIA AMB LA MARTA

D´un olor personal es perfuma l´ambient
tanca els ulls
aspira tot l´aroma infinit
obrint les aletes nasals
penetrarà al interior
donant formes als espais virtuals.

Sents el contacte
sents els límits
la proximitat
sents d´altres formes
que conformen el teu voltant.

Aspirar!!!
Exhalar!!!
Respirar!!!
Entra i surt la vida
això es intimitat.

Ballem,
ballem a ritme compassat
elevant les formes
sense aire separant,
tú formant una cara
jo acoblada
sense fer-nos mal.

Gràcies Marta
per la teva porositat!
per no deixar espai
a la mediocritat
donant-nos sempre
un alé de sensibilitat.

Sinera.

UB FOOD TRAILERS ha dit...

Qué més proper que la pell?

Gràcies Sinera

UB FOOD TRAILERS ha dit...

Darrerament estic intentant moure'm per treure les i del començament de vers o tan mateix poguerles substituïr per un "o", che! em pareix més rodó