GALTA ROVELLADA
T’estimaré per sobreviure deixat,
fet vanitat pintada al teu rebost,
un vermell amb cap altre gosadia
que ser esquitx d’un esberlat batec.
T’estimaré per quedar-me nu
al ras del teu seguit desamor ,
llambregaré el gust a sofriment
del qui es forà a la inconsistència
i necessita alliberar emocions del cos,
per ser quelcom més humà.
Perque la meva avarícia atresori despits,
els ulls restaran tacats pel teu ruixar
l’argent els hi arrabassarà lluentor.
T’estimaré perque m’usurpis
la platja, les onades i l’aigua
em romandrà llavors un clot
per emplenar-lo d’ingenuïtat,
junt a dos glops de veu llunyana,
-no t’enduràs pas el so del record -.
T’estimaré per gaudir d’estar perdut
dins el bosc de fulles del dolor;
desxifrant el color del teu oblit
des del prisma fet amb llum
de jorns sortits cada cop més tard.
Fletxes d’ocells assenyalaran on anirà el teu fugir
quan arribin a la fi de l’horitzó
ambdós preguntarem perquè ho vàrem fer?
Espock.-
3 comentaris:
Em comenten que el titol "Galta Rovellada" no casa amb el contingut. Em trencaré la galta per buscar-ne un altre.
Això dels títols als poemes té un rerefons realment suggeridor, almenys per a mí. Et dic la meva opinió sobre aquest teu.
Crec és molt adient, per diverses raons, hi han diverses paraules al poema que m´ho indiquen, aqueste aspecte de "rovellat":
1. vanitat pintada
2. esquitx d´un esberlat batec
3. els ulls restaran tacats pel teu ruixar l´argent els hi arrabassarà lluentor
4. T’estimaré perque m’usurpis
la platja, les onades i l’aigua
5. perdut dins el bosc de fulles del dolor
En a mí, tot això em porta la teva "galta rovellada". El dolor és latent, però amb aquell sentit aspre i metàlic que donen els sentiments rovellats.
Un petonet, gens rovellat :)
Montse.
Gràcies Sinera, mira... no sé que em passa darrerament que s'hem ha posat al cap aquest mot "rovellat", dona molt de sí, poden suggerir rovellades moltes coses y per diferents motius: un petó ho pot estar-ho per una llàgrima, una mirada antiga,...vella, un cabell rovellat de blanc... Aquesta paraula m'ha donat un altre vers per aquell poema que, et vaig comentar, estic fent d'un amic que fa poc s'hem va confessar gay, s'hem fa un xic difícil tractar aquest tema.
Vaja! quasi t'estic escrivint, avui, la bíblia jajaja. en fi... una abraçada ben forta.
Joan.-
Publica un comentari a l'entrada