dimarts, de febrer 01, 2011

QUATRE DE CINC

QUATRE DE CINC

Amunt!, s’ha d'anar enlaire,
construint rajola humana
entre la terra i el vent,
hem d'abraçar, besant l'aire,
punxant el Déu firmament.

Amunt!, s'ha d'alçar la vista,
el núvol és una cresta
no assolida per ningú,
fem cim, posant l'anxaneta;
de camp base, tots amb tu.

Puja esperit!, pren alçada
veient l'oneig del castell,
batec d'una viva estaca;
de pal, la sàvia en vermell,
senyera, l'estel.lat cel.

Amunt!, llevat de miracles,
desafiant el pes, ben ferms.
Si el pilar es tornés dansa
fora la millor sardana,
que carregada, ...desfem.

espock.-

10 comentaris:

Violant de Bru ha dit...

Suspesos a l'aire
ressonen batecs en harmonia
amb la voluntat
d'unir esperances,
esforços, mancances.
Un front comú
per enfilar i desafiar l'equilibri
més intern, més personal.

espock ha dit...

Gràcies poetissa castellera. Llàstima de la anchaneta un record per ella

Violant de Bru ha dit...

Jo també li vull fer un poema dedicat. Ja te'l mostraré quan el tingui. Però no era una anxaneta, feia de dosos, però aquest detall no és important.
Una abraçada.

Violant de Bru ha dit...

La teva fràgil aparença
ocultava el teu anhel;
cercaves el cel
més enllà de l'equidistància
que et privava d'acaronar els estels irisats
que avui et passegen per l'Univers.

Una mar de llàgrimes
no bastarà per reomplir els sots
que has imprès amb la teva petja,
però el record del teu coratge
serà el puntal que aixecarà
el més gran castell sobre la mar
ara fosca i revoltada.

El que t'havia promès. Un poema improvitzat dedicat a la Mariona.

espock ha dit...

Maco i amb molt de sentiment, si cada lletra fora un pètal seria un bon ram de roses negres pel seu record. Espero es decideixin pel casc. Gràcies Violant.

Una abraçada.

sinera ha dit...

Gràcies a tots dos; les vostres creacions son plenes de vida, perque feu present i perdurable la seva vida en aquest record poétic.

Montse

espock ha dit...

Benvinguda a bord Sinera. uyyyy quina olor a moreno. :)

espock ha dit...

Aquest poema el vaig presentar al certamen poètic casteller fallat al gener del 2005, convocat pels Castellers de Vilafranca (Cal Figarot). Obiament no vaig guanyar res :)

Nat ha dit...

Pasar por tus letras aunque sea con la periocidad de un cometa siempre es un acto reconfortante para esta mujer que ama la poesía.

Mi saludo y abrazo, desde el fin del mundo,estimado amigo.

espock ha dit...

Moltes gracies Sirena Austral