dilluns, de maig 30, 2011

FULLARACA


FULLARACA

Tinc gust del teu nom al llavi
és talment un petó constant
jeu a sobre, s’hi amolla tant;
ni ell ni jo volem mai s’acabi.

-ooOoo-

Un cop despert dins el teu ventre
allà al fons en va quedar la son,
ara a diari rodolo el món.
Esperant veure’t, no dormo mentre.

-ooOoo-
Emblanquinades t’he pintat les urpes
amb elles m’esgarrapares el pensament,
les nits en blanc tenen les culpes
de pensar amb tu prou constantment.

-ooOoo-

Sóc el rapsode del teu nom
per estar poema d’un verb tot sol.
Què m’ha passat? diguem tu com
es pot trobar vers en aquest consol.

-ooOoo-

Tinc que contar-te un secret,
l’he sentit del propi cor,
si mai bategués un buf discret
seria esglai d'un sospir d’amor.

Joan Ubach (Espock)

2 comentaris:

espock ha dit...

He concentrat aquí un seguit de retalls en forma de quartet rimat, possibles poemes sense continuïtat ara per ara, els considero massa “patxanguérs” són com aquells que es volen posar a les postals, i mai se’n troba un quan el necessites. Els he etiquetat com a pràctics. Missatge pels plagiadors professionals: Recordeu posar-hi l’autor que ja els tinc registrats.

Anònim ha dit...

jaja yo 5 de 5 ;)