VERS ELS SENTITS
Estrip de paper,
tinta destenyida;
crits amb massa
veu baixa.
Mutisme,
l’ull rovellat.
inexpressiu a l’emoció,
silenci.
Maneres de lluir
l’individualisme:
provocà so
a l’arracada
de la sordesa.
No escolta
la inconsciència
del mesquí,
sent l'intacte
del sentiment.
Espock.-
3 comentaris:
Aixó té tota la pinta de ser un contagi de Haiku. Però no m'entusiasmen massa aquest tipus d'estrofas d'ulls estirats.
Joan.-
Hola Joan, malgrat no t'agradin els haikús m'he permès la llibertat de fer-ne un amb els teus versos:
Veu baixa, silenci.
Mutisme de la sordesa.
No escolta el sentiment.
Una abraçada! Ja he tornat!
Benvinguda! ... això es diu “virtuositat”, pel mateix preu d'un en tenim dos.
Moltissimes gràcies Violant, m'hi fixo com ho fas amb uns ulls així --> O O. A veure si trobo documentació sobre aquest tipus de mini poemes.
Una abraçada.
Joan.-
Publica un comentari a l'entrada