diumenge, de novembre 19, 2006

CAMI




CAMÍ

El camí em transporta a tu,
cert com ho és una balada,
tros del pentagrama en nu
per on dansa ma xiulada.

El farcit sota el despull,
ho es tant de melmelada,
supurant-te riba d’ ull
en fa dolça ta mirada.

Essent flor d'aquest jardí,
com ho ets de matinada,
a cada somriure per mi
esclatà una gota rosada.

El camí em transporta a vos
sé és de pujada i baixada.
Però no hi ha un camí tortuós,
si a la fi hi ets trobada.


Espock

3 comentaris:

UB FOOD TRAILERS ha dit...

Un intent de fer un romanç amb consonant als parells.

Giovanotti.-

MGJuárez ha dit...

Jejejejejej, encantada Giovanotti!
Només una cosete...
El camí em transporta a vos
sé és de pujada i baixada.
Però no hi ha un camí tortuós,
si a la fi hi ets trobada.


A la resta del poema feies l´ús de la segona persona... És una opció aceptable, però en arrivar a aquests versos més suggeridor ;)))

Ains, ja em veia a una balconada presta a... ejem, no dic res mes!

Gràcies amic meu! Preciós el poema, fresc com el romaní.

Petons,
Montse.

UB FOOD TRAILERS ha dit...

Per una vela en el mar blau
daria un ceptre;
per una vela en el mar blau,
ceptre i palau
Per l'ala lleu d'una virtut
mon goig daria,
i el tros que em resta, mig romput,
de joventut.
Per una flor de romaní
l' amor daria;
per una flor de romaní
l' amor doní.

Josep Carner i Puig-Oriol (1884 - 1970)

Gràcies princesa dels mars