diumenge, de març 11, 2007

LA PANADERA

LA PANADERA

A la fira mare meua,
deixeu-me hi avui anar
un esglai en mi colpeja
cada cop quan li venc pa.

me'l faria de tot dolços
petons de cabell d’àngel i mel
amb llevat de sucre clar;
perquè amb el seu gust de farina
amassi un amor tardà.

N’he llescat la tendresa
molla d'estim, crosta d’amor;
l'espiga brota del endins,
junt la sal d'alguna llàgrima
dissolta per suportar dolor.

Perquè en la seva mossegada
combregui un tros de l’anhel,
de mes mans ses formes clares,
del cor, un tros del batec
per satisfet passejar-lo
tant a prop com sia del seu..

El portaré amb tota cura
abraçat al meu pit amb força
per no refredar l'estim
l’alletaré d’afecte
com si fora el nostre fill;
blanc perquè l’enfarini
el somriure del mirar.

Li donaré i serà carta,
quan li torni canvi
amb el consol del tacte
prendré l'aroma de sa ma.
Amiga també, mare meua,
deixeu-me hi avui anar.

Espock

1 comentari:

espock ha dit...

Per fi me'l he pogut treure de sobre, portava com tres anys amb ell, des la pròpia ideia fins això que us presento, encara que no el considero resolt, hi trovareu una barreja d'estils fruit del meu aprenentatge poètic. El tema va sorgir del descuid d'un contacte desprès de rebre camvi al anar a comprar pà.