dimecres, de març 21, 2007

L'ART DE PERDRE'T

L’ART DE PERDRE’T


Vull caure ferit
pel pas de tes petjades
clavades al meu si;
no saben trobar sortida
al camí del record.

Llauren la memòria
cada cop més avall
i més endins
fent-ne de mi
escultura de solitud.

Defallit, em desplomo
sense la crossa dels teus ulls.


Espock.-

2 comentaris:

Violant de Bru ha dit...

Hola poeta trovador!! He passat pel teu bloc per convidar-te a una copeta de cava.
M'ha agradat molt aquest poema. Fantàstic!!!
Una abraçada!

espock ha dit...

Hola guapa, gràcies. Ja has acabat les vacances? on ens l'hem de pendre aquesta copa en el teu blog o en el meu?. Ja vinc a visitar-te.

un petó.