dilluns, d’abril 23, 2007

AUCA D'ENTRE CONVERSA


AUCA D’ENTRE CONVERSA

Amable senyoreta de pèl llis:
l’iris n’és ona d’un mar oriünd,
on un somriure curt, rema imprecís
sobre presses d’un despertar profund.
*
N’és solució a un problema capital
orienti’m, - si més no - on cal anar?;
canviem aperitiu per bacanal
per de postres després tornar a esmorzar.
*
Sé, no treballa per amor a l’art
ni en som sospirs compartint paradís
escolti’m però, bellesa, quedi a part
no li demano res més tan concís.
*
Vull doncs, m’expliqui tot el que no diu
quan canten, sap molt bé vostè, les oques
els polls i els ànecs, de queixes ni piu,
de fer el bé d’ocasions en són ben poques;
*
així demano, i no és gaire banal
entengui, em trobo un xic desconcertat
vostè cobra per ser professional
jo, sóc creient en la publicitat.
*
Deixi’m parlar, començo a estar-ne fart
només el blau i el vermell fan el lila
vol fer el favor de mirar la pupil·la,
sinó em podrà mai, prego, escoltar.
*
Té una altra feina o pot ser ocupació?
torno després, potser en millor moment,
sóc massa ingenu? (estic entre-veient)
tinc espera, digui-ho per compassió.
*
Ulls gairebé rodons quasi fogosos
orella dura amb una veu gripal
mans cridaneres, amb dits nerviosos
paraules gust a esbandidor bucal
*
Observo bé té companya o marit,
no se m’enfadi, es poden dir coses
de bon rotllo, sempre sense cap crit
tot –i segons a quins moments no hi gosses.
*
Senyora carn d’uniforme marí
rebenta sa miopia el coloral,
baveja dins la bossa al seu costal,
compresa tal buscant l’aire un dofí.
*
Tan em fot com sigui l’ase i sa passa
si vol beure o no. Hi és per a informar,
no em sigui "freaky" doncs visc a Terrassa
l’últim a dir és "no es sap explicar".
*
Arruga seca abisme d’elefant
amb sota barba de l’indi de gall
ratllo superficial, ben elegant,
tan per dessobre tan com per avall.
*
Estic per sortir, altra volta i entrar
com informàtic a punt d’embogir
estic per mossegar a la jugular
o fugir fins el racó de la fi,
*
Noto un palpitar a la seva parpella
un sac de nervis s’aguanta d’un fil
no vull escolar ressò per l’orella,
mai m’ho perdonaria ser tant vil!
*
Tinc el dolor al genoll, és carregat
del pes de paraules escarransit.
Ve sensació de baixar a un forat
on vostè seu l’esglai dins el seu pit.
*
Desconec qui li ha donat el treball
ni del perquè ens costa rodolar tant
espatlla el dia plàcid i xic frisant.
No hi veig la
solució a aquest guirigall!
*
És un xiclet enganxat a la sola
una mosca d’hivern negra de sol
és com un bou amb un mal de gola
jo el patufet amagat dins la col.
*
Arracades amb gust perjudicial,
volia arribar, a aquest fals entès
no cap allà on em porten vostès
per mantenir-me ancorat a un dogal.
*
S’acaba, resto dispost a l’oblit
fins venen ganes de picar l’ullet
amb correcció dono la mà, o un dit
vostè torni a la feina, jo la he fet.
*
Tinc la impressió, no em desitja cap mal
ha estat consistent en aquest combat
qui l’ha perdut? car no ha estat desigual
perquè ningú de tots dos l’ha guanyat.
*
Aquesta llàgrima acaba de caure
és pel seu pòmul roig, gairebé inflat
en altre circumstància, dinosaure
tindria als llavis, un cafè pagat.

Espock

3 comentaris:

espock ha dit...

Llegint detingudament les bases d’un determinat concurs, que es falla precisament avui dilluns, en una de les clàusules s’indicava la obligatorietat de presentar com a mínim vuitanta versos en varis poemes, va ser quan vaig prendre el repte de fer-ho només en un; sobre la base de la idea d’un esdeveniment que em va passar poques setmanes abans, ja que mai n’havia fet de tan llargs.
Inicialment el vaig esbossar en lliure, però com que tenia temps suficient i la cosa anava prenent forma rapidament, vaig decidir finalment traspassar-lo a deca-rimat.
Aquí el teniu, hem sonava a auca doncs al meu interior anava visualitzant cada una de las “vinyetas” fresques d’aquest aconteixement, encara que normalment aquestes siguin en estrofes de versos apariats.
En són vuitanta quatre perquè no vaig voler tallar just i em venia de gust una mica de “torna”. Espero us agradin i us siguin amens, he volgut donar-los un toc sarcàstic i d’humor.

salutacions. (desitgeu-me sort)

Joan.-

Violant ha dit...

M'ho miraré amb deteniment cap al tard. Ara només enviar-te una rosa, un poema i un petó!!!

espock ha dit...

Doncs serà que no, agraït pels teus detalls.

Joan.-