diumenge, d’abril 29, 2007

QÜESTIÓ DE CREURE

QÜESTIÓ DE CREURE

Ja ho sé, no ets cap nena
mes, deixes t’expliqui un conte?
si resta fantasia a l’ ànima
potser te’ l arribis a creure.

Hi havia tal vegada una nit
feta de blaus amb tons negres,
una llàntia espurnejava estrelles
(fluïen des del teu cabell);
era la musa d’un insomni
tot desconèixer la màgia
de ser-ne la d'un mig poeta
meitat noi i meitat vell.
O no era jove, o si ho era?

No t’ho creuràs però...
...No acabava el poema
i el bard, en el seu desesper
apressa la fi al dilema
repuntant-la amb un bes d’acer.

Dormida entre cinc estrofes
lluny ara descansa aliena.

O no era vespre, o no és un somni?
Tant fa, tampoc ets cap fada
i no ho entendràs.

Espock.

3 comentaris:

Violant ha dit...

Era una musa o no ho era? Era real o imaginària? Qüestió de creure.
Una abraçada!!!

espock ha dit...

Hola Volant, com en Piter Pan el nostre interior tan de bo no fes mai gran. Per cert, que fas desperta tan tard? ja ho sap la teva mare?.

petin i tons.

Joan.-

Violant ha dit...

M'he escapat volant per la finestra.............