dimecres, de juliol 11, 2007

Reptes que deixo covant

Qui subscriveix li queda un despertador per anar-se’n de vacances, desitjo que les vostres siguin tan placenteres com espero les meves i permetin regenerar-me tot donant un impuls a allò que tinc un pèl oblidat, la família.

En clau literària, la tasca serà l’oblit a la quotidianitat, sens renunciar prendre les notes del que em vulgui regalar l'estiu, emportat per la pura mandra, això si, donant-me per única fita, acabar de llegir d'una vegada el llibre de Montserrat Rico que em van regalar per Sant Jordi, estic al bell mig i no sé continuar endavant ni tinc prou coratge per tornar a rellegir, m'he fet una troca de noms. Desprès d'aquest parèntesi estiuenc, continuaré en la meva particular recerca del Grial poètic, altres temes i maneres d'expressió, que m'evitin del desgast emocional d’escriure les mateixes coses amb iguals maneres. Sé, en el fons, tinc la solució a tocar de dits, NO MARCAR-ME REPTES.

Provaré d'arrodonir la novel·la fantàstica que vaig començar l'any passat pot ser eixamplant-li els capítols i afegir-ne un altre més; tot agraint a Marién els seus pacients consells. Que tremoli la competència! tinc idees i des fa pocs mesos arreplego espurnes d’informació per amollar-ne una d'altra situada al Macchu Picchu del temps de la colonització espanyola; aquesta si la penso començar ja amb la experiència d'una primera i en català, encara que penso posar mots en guaraní i aimara.

Per altre banda tinc que indexar, ordenar i afegir temes pendents a uns modestos apunts de metodologia poètica. Montse Sinera m'ha ofert col·laborar a la revista que edita "Cuadernos de Poesia" http://www.cuadernodepoesia.org/cuadernos/2/marco.htm Ja voldria ja, em sap greu però no poder estar a l'altura en la dedicació i temps que es mereix. Ja veieu com els manejo de bé els futurs indeterminats i imperfectes.

Bones vacances!

Joan.- muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

8 comentaris:

Sinera ha dit...

Umh... i jo manejo bé la paciència i el temps d'espera quan si val. I tu ho vals, així que... m'estiro a l'ombra, arreplego llibres, una llibreteta, llapis... i apa! l'edició electrónica ens espera!

Moltes gràcies per tot Joan. Que gaudeixis de unes vacances ben plena de lletres!

Un petó!
Montse

Anònim ha dit...

Presència (Cançó)

Àvids, cerquen els teus ulls una presència
que es fa sentir entre els cristalls de l’aire.

El teu cos vibra ardent pel so d’uns mots
que a l’altra cara del mirall, et diuen
que han arribat per poder solcar el teu cos.

Sents que hi és entre els cristalls de l’aire.

Cauen les lletres, devessall de volves
i neix la filigrana del poema
que gotejant s’escola pels teus pors.

Sents que hi és entre els cristalls de l’aire.

I s’ajau per la teva orografia
un polsim de versos tant subtils
que frueixes del seu tacte posseïda.

Sents que hi és entre els cristalls de l’aire.

I la lletra és dit,
Síl•laba el llavi
Vellutats fonemes pels teus pits
Saó de sintagmes al teu ventre.
Saliva de verbs
que et fertilitza.

Àvids cercaven els teus ulls una presència.
I la senties entre els cristalls de l’aire.

Ara tangible s’ha fet palpitació,
sospir, esglai,
gemec de fruïció,
silenci de plaer.
Gràcies a la màgia
del poema.

I l’has collit d’entre els cristalls de l’aire.

CAPRICORN

Del meu libre "Eros hi era"

Violant ha dit...

Bones vacances Joan, veig que m'he perdut molts esdeveniments. Enhorabona per tot i pel teu futur que espero sigui esplèndid i ric lletres i vivències.
Un petonet de la Violant que va una mica atabalada aquests dies.
Un petonarro i fins aviat!!!
T'esperarem!!!

Laura Dalmau ha dit...

Bones vacances Joan!
Espero que tinguis temps per a arraps de poesia...
No pensis, això que et dic és pur egoisme per poder gaudir dels teus versos.
Per uns dies merescuts sense rellotge!
Un petonàs,
Laura

espock ha dit...

Sinera, agraït però sé que les teves seran millors.

petons.

Joan.-

espock ha dit...

Anònim o capricorn, gràcies pel poema. Tot buscant pel google hi trobat un nom: Mèlich, i una població: Calafell, vaig gaire desencaminat?

una salutació.

Joan.-

espock ha dit...

Vio, les vacances són per això, medicina per l'atabalament, jo començo ja a posar fil a l'agulla. encara que si vols que et digui la veritat, prefereixo las vivències a les lletres.

petonts de tinta de lletra.

Joan.-

espock ha dit...

Laura, ai! els rellotges quin dogal/esclavatge ens hem inventat!i tanmateix el temps futur són aprenentatges i el passat bibioteca de records.

Una abraçada ben forta i cruixent com el croissant que vaig a comprar. Petons.

Joan.-