dilluns, d’agost 06, 2007

LLAVIS INCONEGUTS

LLAVIS INCONEGUTS

N’eren pells per a deler
embotien coneixença
de les passions afamades.
eren dits de dues boques;
...varen donar-se la mà.

Espock

3 comentaris:

espock ha dit...

Entenc hi han moltes maneres de definir un bes tantes com llapis o boques. M’aprofito del, àmpliament empleat (entre autors dels disbauxats vint) mot “inconegut” per determinar un títol que doni pistes del que defujo, a consciència, esmentar en el propi text. Això em permet emprar agressivament una metàfora suïcida dins aquest espai reduït.
He preferit, en el quart vers, la preposició “de” (malgrat la repetició), a una iteració interior “per a” des el primer vers on m’aprofito d’un pronom feble i deixar el significat a l’aire, amagant-lo per, a qui li bulli l’erotisme lèsbic, hi pugui visualitzar altres comprensions.
Espero funcioni talment bomba de rellotgeria, que a la tercera lectura materialitzi la comprensibilitat, provocant un esclat dins el lector.

Violant ha dit...

Ben retornat Joan!!! Ja he vist el teu amic...gràcies. Doncs, sí, sembla un poema eròtic, veig que això es va encomanant.

espock ha dit...

Uys... Desperta tan de matinada!... fins quina hora et deixa la teva mare? ;-) Aquestes calors aigualides son corrents, fluids d'erotisme; és cosa de bruixeria, la lluna, segur, en té la culpa.

Una abraçada.

Joan.-