dissabte, de setembre 01, 2007

PIZELLADES

PINZELLADES


Per hissar, no em resta sol
avui, i ser el teu paisatge
silenciós, pel buit del mar,
de quietud, perdo l’onatge;
no em pinzellen abraçades
(dits amb massa poc coratge),
ni un petó per fer cruixir
llavis en la teva imatge.

Tan sols conformo ara el marc
a ulls de qui en sóc ostatge.

Espock.-

1 comentari:

espock ha dit...

Intento un canvi d’interlocutor en la darrera estrofa, a fi de proclamar “a qui procedeixi”una reflexió. Provo neologisme verbalitzant pinzell.

Joan.-