RECORDATORI
El record parla en veu baixa,
molt tossut a no fer-se notar,
distreu d’entre musiques llunyanes
de so d’ombres dintre cristalls opacs,
allà, plens de melangia
braços emmidonats per una cançó
uns abracen, somien d’altres
despendre’s mànigues del passat.
S’amaguen darrera el mutisme
de figures dansaires,
foren dues ones d’un congelat llac.
No perdis, (si hi penses massa), el temps
mai hem dansat aquest ball.
M’ho recorda tot, aquest mai continuo
quan més que mai, vull oblidar.
Espock
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada