dijous, d’octubre 18, 2007

CONSTRUIU-ME

CONSTRUIU-ME


Senyora, si voleu reformar-me
no em feu sols de tendresa
doncs no us seria mereixedor
feu-me també roí i de vilesa
- com qualsevol balança
necessito compensació-
sabre portar aquest valor
massa pes, ruc de carrega
amolleu amb els llavis.

Senyora si m'heu de construir
no em feu més sensible
doncs insensat no ho sóc
compensi el meu interior
ompli ma forma buida
amb el raig del seu color
doneu-me l'espai que em falta
per construir sense fons.

Quan conformeu el cor
feu-me’l d'un tros de vos
si m'heu de donar llàgrimes, senyora
siguin del vostre plor



Espock.-

3 comentaris:

Violant ha dit...

Un poema amorós cap a una dama, veig que la tardor també t'ha produit l'impuls de parlar sobre l'amor. Feia dies que no passava però ja estic de retorn.
Una abraçada!!

espock ha dit...

Ja ho veus Violant, ens movem dins una placenta d’encontres i desencontres, crec són coreans els qui parlen del ying y del yang aquella mateixa forma que s’amolla, o complementa a si mateixa.Gràcies mare terra!

Salutacions cordials Vilant.

espock ha dit...

Violant