dimecres, d’octubre 24, 2007

MÀGIA DE NIVI


MÀGIA DE NIVI
(POEMA PER A UN NOUNAT)

Flama de la meva torxa,
pupil·la amb la brillantor
del cristall calent acabat de bufar.
Raïm novell, en brotar tan tendre,
esdevingue cep el meu amor materialitzat.

Llum de la meva lluerna,
pedrís d’un estigma humà
blanc del sucre més endolcit,
tornaràs màgica de nivi
tota la llet que et pogués donar.

Mira si n’ets d'abonyegat i lleig
per tots els meus petons,
encara no haver-te’ls donat.
Em sento floc de palla flonja
d’un pessebre fet de l’abraçar.

No em cansa veure focs i mars
mol menys beure’t a tu
xarrupet narcotitzant.
Ets una molla de vida en minúscula
dins el parèntesi de les meves mans.

Joan Ubach (Espock)

4 comentaris:

Violant ha dit...

Un poema molt emotiu sobre una nova vida. Dedicat als teus fills, suposo!
Una abrçada.

espock ha dit...

Una mica vol ser un homenatge un poema per a tots els nadons, he fet un exercici de viatge astral en el temps per recuperar unes emocions que vaig deixar enrera, tot i que em regolfen quan en veig un de recent.

Gràcies.

OhCapità ha dit...

mmm, ... un poema encisador, ... que abraça la memòria d'un temps passat fent-lo rememorar,

vaig anar a parar al teu blog, gràcies a la Laura, ... i és un gaudi cada cop que hi entro.

felicitats espock

OhCapità.

espock ha dit...

Oh Capità vos teniu
un exercit de sirenes
les medalles son la llum
del raig de llunes plenes
Capità per a vos
elles es tallaren ses trenes
abandonaren la llar
us seguiren sense venes.

Capità vencedor d'En Leviatà
i el lligares amb cadenes
Canviant tinta de mars
pels pronoms de les carenes.

Gràcies per venir, OhCapità,
joiós que em llegiu les penes.