A TEMPS MORT
Desprès dos estius,
no et coneix-ho, dono compte;
esperaré de llurs primaveres
el manlleu d’un petó,
abans tenir els llavis massa freds
per fruitar flors a les teves galtes.
per fruitar flors a les teves galtes.
A temps mort
cal un trencadís als nostres anys
que s’esmicolin els mesos
i cada dia valgui un món.
espock
3 comentaris:
Intento dosificar-me però això surt com surt, ja vindran temps pitjors! li poso data de demà.
Joan.-
:)... data de demà? Interesant, esmicoles els mesos, fas que s´enlenteixi el temps... com ho fas?
"A temps mort
cal un trencadís als nostres anys
que s’esmicolin els mesos
i cada dia valgui un món."
Preciós!
Montse.
Em referia a la data del poema, es que va ser un dia molt fructuós per a mi, tot just acabat Llop Blau (portava un mes amb ell) va sorgir aquest, pràcticament va ser "un dit i fet". De vegades pateixo per el significat per a qui l'escriu i qui el llegeix però la teva visita me l'ha esvaït.
Publica un comentari a l'entrada