dimarts, de setembre 12, 2006

A TEMPS MORT


A TEMPS MORT
Desprès dos estius,
no et coneix-ho, dono compte;
esperaré de llurs primaveres
el manlleu d’un petó,
abans tenir els llavis massa freds
per fruitar flors a les teves galtes.

A temps mort
cal un trencadís als nostres anys
que s’esmicolin els mesos
i cada dia valgui un món.
espock

3 comentaris:

espock ha dit...

Intento dosificar-me però això surt com surt, ja vindran temps pitjors! li poso data de demà.

Joan.-

sinera ha dit...

:)... data de demà? Interesant, esmicoles els mesos, fas que s´enlenteixi el temps... com ho fas?

"A temps mort
cal un trencadís als nostres anys
que s’esmicolin els mesos
i cada dia valgui un món."

Preciós!
Montse.

espock ha dit...

Em referia a la data del poema, es que va ser un dia molt fructuós per a mi, tot just acabat Llop Blau (portava un mes amb ell) va sorgir aquest, pràcticament va ser "un dit i fet". De vegades pateixo per el significat per a qui l'escriu i qui el llegeix però la teva visita me l'ha esvaït.