dimecres, de setembre 27, 2006

IRREFLEXIÓ


IRREFLEXIÓ


Et desmereixen els flocs de sol,
en fan crepuscle del teu vellut
i ombres a la pròpia veu.
Plecs de transparència
en lloança vers la carn.

El deler es detura a la gola,
reprèn d’empassar el misteriós
coneixement d’uns llavis
sufocats de tebiesa.

Estic xop en ple desmull
dels banys de la teva pell.

Espock

2 comentaris:

Violant de Bru ha dit...

Un poema molt eròtic tot i que el primer vers també es podria interpretar com una oda a la vellesa: flocs de sol (canes) crepuscles (vellesa) ombres a la teva veu (un es fa vell, la veu també) plecs de transparència (la pell d'un ancià es torna trasparent!). Ja ho veus bellesa sensual o vellesa en decrepitud?
Una abraçada regada amb cava per mantenir el desmull de la teva pell

espock ha dit...

No o havia intencionat així, però en faig una re lectura en base els teus termes i veig que hi cap aquest interpretació una espècie “d’amor en temps de còlera”. Interessant molt interessant.


Joan.-