dilluns, d’octubre 06, 2008

ENYORANÇA


ENYORANÇA

N’entren oceans de cel,
- exhalar teu, potser -
a cada badall de finestra
cap una cambra
massa plena de mi;
no m’espolso la distància.

Et trobo a faltar del cau.
I del sol sobre ma vida,
l’eixut a les ferides
de virulenta solitud.

Es pecat no pensar amb tu.
Peses tan enyorança!
em tens clavat al coixí.

Espock.-

2 comentaris:

Violant de Bru ha dit...

L'enyorança pesa més que una cadena.

espock ha dit...

mmmmmm Has deixat una flaire estupenda. Quin desodorant més bo fas servir!

salutacions

Joan.-