dissabte, de maig 05, 2007

SANTJORDIÀ

SANTJORDIÀ


Brollo de sa espina tendre
sorgida d’es pètal rosat,
gresol que varen encendre
mon llavi i s’altre meitat.

N’ets inserida carícia
as palmell d’es meua mà
però amb ses ungles escardades
com et pot acaronar?

I a sa llum des despertar
que me’n dius de s’albirada?
pàl·lid rega as expirar
es teu nom de matinada.

Heu-me aquí sentimental
llest, a punt d’oir qual cosa
ferit, espinós, malalt
per no ofrenar flor a una rosa.


Espock

6 comentaris:

espock ha dit...

Torno a fer una incursió pel Mallorquí una mica obligat per la pròpia mètrica, en quant a temàtica amb un cert retard del dia que tocava, però això no vol dir res estic acabant una nadala i la penso posar a l'estiu, per allò d'emparar-me en la frescor.

Violant ha dit...

Joan, m'ha agradat molt. Semblava fet per un trovador. Tant se val el dia si la dita és bona, oi?

espock ha dit...

M'agrada que t'agradi. Per cert un recolzament a la diada de la llengua Mallorquina.


molt de besos.

Joan.-

Anònim ha dit...

vaya una merda

Anònim ha dit...

mallorka terra porka, merda poesia

Anònim ha dit...

SALUDOS vulcanianos, eivissa terra de pins mallorca terra porka val mes una eivissenca k 50 mallorkins
com anam, va bé? jajajajajajajajaja
bsos a los gilipoyas k lean esto