dilluns, d’abril 02, 2007

VIDA INFIDEL

VIDA INFIDEL

La meitat del que és la vida
m’ha fugit amb el passat.
L’altre mitja, feta a mida
d'un adulteri forçat,
guarda ingènua ser seduïda.

Espock

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Joan, el present no existeix, només el passat!!!

UB FOOD TRAILERS ha dit...

Moltes vegades penso que només existeix el present, una flama que va cremant bengala deixant només cendra. El futur és finit però lleig fins no hi passa l'espurna.

Gràcies per la xerrameca.

jajaja

Joan.-

Anònim ha dit...

A HORA FOSCANT

És tard, els camins ja no em tempten.
I us sé, del verger dins el clos,
caiguts, trepitjats en la boira,
oh dies, oh fulles, oh flors!

Mes passes es tornen furtives
com d'un indecís estranger.
Sospiren esopectres de dàlies
enmig del foscam ploraner.

Al lluny neda un so de campanes
que uneix els vivents als caiguts.
S'escampa la nit invencible,
mar d'illes que són solituds.

I em criden el llum a la taula
i algun voleiant pensament,
la vella cadira malmesa
i un full de paper malcontent.

Absència, Josep Carner

UB FOOD TRAILERS ha dit...

Gràcies per engalanar amb aquest poema i la teva presencia.

un petó dos petons... tres, o pot ser n'eren quatre?

Joan.-