dilluns, de juny 04, 2007

ÉS TAN FÀCIL PROP A MAR

ÉS TAN FÀCIL PROP A MAR


Si hi ha tempesta a la gola,
l’arrissada és a horitzó,
quan la flaire d’aigua plora
cristalls raspa de record.

Llegeixo rugir la terra
(tot un bram d’onada greu)
accents blaus, blanques les crestes
versos amb ribet de neu.
És més fàcil amanir angoixes,
passen més, al gust de sal.

Quan onades refresquen sorra
del rellotge caduc i malalt,
revifat per algunes hores
de l’oblit, d’un temps a part.
Neix més fàcil la carena,
és més fàcil esvair penes,
és més fàcil perdre l’esma.
Tot n’és fàcil prop a mar.

Espock.-

3 comentaris:

espock ha dit...

Parlant darrerament d’iteracions us proposo un paisatge dins un treball on les he intentat muntar presentant-vos-les en solapa de totes menes, tan interiors, fonètiques, separades com indirectes. Ben aviat, us convidaré a anar de pesca amb un soneti on paradoxalment m’allunyo del mar que ja tinc registrat i publicat al nas de la lluna

salut.

Laura Dalmau ha dit...

Un poema que es respira força, entre metàfores de mar, com dius tu al gust de sal
Uns versos suggerents, entre paisatges.
Laura

espock ha dit...

Araït pel comentari i la comprensió

Joan.-