dimecres, de juny 13, 2007

LLACUNES D’EMOCIONS

LLACUNES D’EMOCIONS


Lluny de mar, a roca ferma,
solquen boirina i mal sons
molins com marejols de fons
bufen un desert d’aigua erma.

L’oceà de la fulla terme
talla verd marí en maons;
núvols rabiüts, rodamóns,
ruixen arreu son esperma.

Dels rumbs sense cap destí
n’hi posen noms de camins;
illes són llacunes pletes

de bancs d’emocions sens fi.
Qui les pesca al bell endins
crec, els hi diuen poetes.

Espock

1 comentari:

espock ha dit...

Per no perdre filada, tal i com us vaig comentar, un soneti. Parla d'aigua compacta, de poetes i d'altres betes.

Joan.-