dilluns, de juny 18, 2007

ACOSAMENT

ACOSAMENT

Em vull treure de sobre la poesia
però és ella qui no es vol allunyar de mi
em persegueix sinó de nit, de dia
vetllant-me al despertar i a mig dormir.

Ocupa el cervell amb tanta deliria,
la imagino clavada al cim del pit,
corprèn maridant-me la radiografia
de les ferides d’amor i neguit.

Vull desempallegar la lletania,
no sóc res, vassall del mot maleït.
Em condemna amb raons per la agonia
aombrant-me dins d’un món del tot fingit.

Espock.-

2 comentaris:

Laura Dalmau ha dit...

Destaco aquests dos versos per la bellesa de la metàfora,

corprèn maridant-me la radiografia
de les ferides d’amor i neguit.


Laura

espock ha dit...

Benvinguda Laura he deixat safates plenes de pastes de full amb forma de lletres; pren-les dolces, amargues o salades, al teu gust. També hi trobaràs un glop d'agraïment (està un xic amagat)

Salutacions des l'altre cantó del vidre.