SANTJORDIÀ
Brollo de sa espina tendre
sorgida d’es pètal rosat,
gresol que varen encendre
mon llavi i s’altre meitat.
N’ets inserida carícia
as palmell d’es meua mà
però amb ses ungles escardades
com et pot acaronar?
I a sa llum des despertar
que me’n dius de s’albirada?
pàl·lid rega as expirar
es teu nom de matinada.
Heu-me aquí sentimental
llest, a punt d’oir qual cosa
ferit, espinós, malalt
per no ofrenar flor a una rosa.
Espock
6 comentaris:
Torno a fer una incursió pel Mallorquí una mica obligat per la pròpia mètrica, en quant a temàtica amb un cert retard del dia que tocava, però això no vol dir res estic acabant una nadala i la penso posar a l'estiu, per allò d'emparar-me en la frescor.
Joan, m'ha agradat molt. Semblava fet per un trovador. Tant se val el dia si la dita és bona, oi?
M'agrada que t'agradi. Per cert un recolzament a la diada de la llengua Mallorquina.
molt de besos.
Joan.-
vaya una merda
mallorka terra porka, merda poesia
SALUDOS vulcanianos, eivissa terra de pins mallorca terra porka val mes una eivissenca k 50 mallorkins
com anam, va bé? jajajajajajajajaja
bsos a los gilipoyas k lean esto
Publica un comentari a l'entrada