EL VOL DE L’HOME OCELL

EL VOL DE L’HOME OCELL

Vinc d’un vol inemulable pels ocells.
L’invisible, llampega tro fosc
- estridència clàssica del bes -.
Necessito, saps, de tota aquesta litúrgia
per combregar-te, abans tornar a pecar,
caient, novament d’inexperiència en tu.

Torno brut, empastifat de melangia,
ungit amb mel d’eixam de records;
perquè em netegi ta transparència
o el bany d’un cridaner plor
del teu reclam ara sec i mut,
..intern i intens.

He oblidat emprendre volada
amb llastra de poc cor,
però no es feixuc el batec
quan sobre tots dos hi ha el res.

espock.-

LA PLAÇA DE LES FONTS

LA PLAÇA DE LES FONTS No és massa gran, ni molt xica, - per això l’estimo tant - és per ser la més bonica de totes les del voltant; com la mare presurosa amb sa filla de la mà, és tan tendre, tan melosa, tan cofoia d’estar allà!. Guarden voltes i portons un floc de cel enclaustrat. Guarda sota ses cornises un colomar aixoplugat. Guarden rajoles trencades, (per totes les corredisses meves, quan no vaig ser gran) un pacte sens condicions: - ella em vetlla mes petjades, jo, sa empremta dins la sang – Visitant!, si arribes vens i t’atures, besa el glop d’aigua del cairat, la plaça et convida a beure regust a bata de ratlles, vi ranci i pastis fullat mentre, et contaran rondalles set boques, les veus més pures d’Olesa de Montserrat. espock.-